Torna i pren-me

No és el son. És el vent

favorable qui porta els somnis

el vent que van enviar els déus

per enfonsar la calma,

per encadenar la tempesta

i que el comiat d'Ulisses de Calipso

salpés ràpid i sense entrebancs

a ella, li van anunciar amb to sever

«Ja n'hi prou.

Fa set anys que el retens presoner

a la cova del teu amor.

Un temps massa llarg que cansa

el possible i l'impossible.»

Calipso va cedir,

però dins del seu lament.

La sentia gemegar aquell culpable,

el vent favorable dels comiats,

una tempestuosa culpabilitat l'asfixiava

«no et turmentis»,

li va prometre, «armaré somnis

pel furtiu retorn d'Ulisses al teu costat,

te'l portaran als vespres,

a trenc d'alba te l'arrabassaran.»

Des d'aleshores s'acordà tàcitament

amb aquest mitjà

o sigui, a través dels remordiments de la realitat

que també els nostres somnis

se servissin d'aquest anar i venir

Existeix de veritat el retorn?

Un desig secundari.

Prioritari

que sigui cert

aquest fantasiós anar i venir

dels somnis.

[1]Adaptació del primer vers del poema de Kavafis «Torna», que diu: Torna sovint i pren-me.