Oh, les coses, exacerbació del buit;
per això, potser, atreuen damunt seu
els objectes còsmics.
Oh, les coses, buit absolut, més buit que
ventoses ramificades xuclant arreu
els objectes còsmics.
Intento salvar-me
i no puc sinó
les paraules estelades aixecar-les al damunt.
Només les paraules tenen vida,
només elles existeixen, existeixen fugint
esglaiades per la mort, per les coses.
Oh, les coses obren un ull paralitzador
i el mouen cap a la dreta, cap a l’esquerra
seguint les paraules.
Les paraules fugen, es tornen transparents,
les coses romanen, es tornen visibles.
Oh, les coses, exacerbació del buit.