la desgràcia flota damunt les residències de solters
del carrer oltețului 15.
aquí només s’hi estan aquells com nosaltres aquí
la vida es beu i la mort s’oblida.
i mai no se sap qui a qui, qui amb
qui ni quan ni en què.
només el vent porta de tant en tant olor de fum i soroll d’armes
des dels camps catalàunics.
quan pugis a la nostra habitació, amic, vés alerta: el llindar et re-
brà el poll de san josé. és el vigilant aquí, et farà festes als
peus, i et dirà dóna’m nano cinc leus per fer-te creuar l’aigua, la porta
és tancada, aquests sempre em deixen fora, m’han empresonat a
[fora.
tu no te’l creguis, amic, tu no ho saps, ahir va venir l’administrador
el va fer cap de tot el replà, és ell qui governa ara
aquesta habitació, aquesta nau maleïda sota de la qual les aigües
[s’han retirat
i ha romàs clavada aquí, al tercer pis.
paga-li doncs, amic, ell és el timoner, sempre es balanceja
com en l’antiguitat, quan la nau saltava per sobre les aigües.
i si renega obeeix-lo amb devoció: ell quan renega
prega. tal com ho fa tothom aquí.
aviat tu també ho farà així.
aquí només s’hi estan aquells com nosaltres.
aquí la vida es beu i la mort s’oblida.
tan sols en rars moments de penediment i fe, a la nit,
els murs s’aprimen, s’estiren, s’alcen
com un sudari aterridor vestit per un cos que no és d’aquest món.
però ningú no es desperta i al matí la residència és de nou una
camisa rebregada per les butxaques de la qual tan sols en sortim
[nosaltres i prou,
tan sols nosaltres i prou.
aquí només s’hi estan aquells com nosaltres.
aquí la vida es beu i la mort s’oblida.