1.com un amarg i gran ocell marí,

la desgràcia flota damunt les residències de solters

del carrer oltețului 15.

aquí només s’hi estan aquells com nosaltres aquí

la vida es beu i la mort s’oblida.

i mai no se sap qui a qui, qui amb

qui ni quan ni en què.

només el vent porta de tant en tant olor de fum i soroll d’armes

des dels camps catalàunics.

quan pugis a la nostra habitació, amic, vés alerta: el llindar et re-

brà el poll de san josé. és el vigilant aquí, et farà festes als

peus, i et dirà dóna’m nano cinc leus per fer-te creuar l’aigua, la porta

és tancada, aquests sempre em deixen fora, m’han empresonat a

[fora.

tu no te’l creguis, amic, tu no ho saps, ahir va venir l’administrador

el va fer cap de tot el replà, és ell qui governa ara

aquesta habitació, aquesta nau maleïda sota de la qual les aigües

[s’han retirat

i ha romàs clavada aquí, al tercer pis.

paga-li doncs, amic, ell és el timoner, sempre es balanceja

com en l’antiguitat, quan la nau saltava per sobre les aigües.

i si renega obeeix-lo amb devoció: ell quan renega

prega. tal com ho fa tothom aquí.

aviat tu també ho farà així.

aquí només s’hi estan aquells com nosaltres.

aquí la vida es beu i la mort s’oblida.

tan sols en rars moments de penediment i fe, a la nit,

els murs s’aprimen, s’estiren, s’alcen

com un sudari aterridor vestit per un cos que no és d’aquest món.

però ningú no es desperta i al matí la residència és de nou una

camisa rebregada per les butxaques de la qual tan sols en sortim

[nosaltres i prou,

tan sols nosaltres i prou.

aquí només s’hi estan aquells com nosaltres.

aquí la vida es beu i la mort s’oblida.