Quan en l’angoixa del suïcidi

Quan en l’angoixa del suïcidi
el poble esperava ale salemanys,
i l’esperit sever de Bizanci
de l’Església russa s’alçava,
una veu em cridà, amb conhort.
Em digué: “Vine aquí, abandona
el teu país perdut i en pecat,
deixa per sempre la teva Rússia.

I et rentaré la sang de les mans
del teu cor m’enduré la vergonya,
i tindràs un nom nou per cobrir
el dolor de derrotes i ofenses.”
Però jo, impassible i tranquil.la,
vaig tapar-me amb les mans les orelles
perqujè aquestes indignes paraules
no em profanessin l’ànima trista.
1917