En una societat on no hi ha més patró que el de la quantitat costi el que costi, la temptativa de donar-hi una “cabuda honrada” a l’art ha fet fallida. La rigorosa divisió del treball comporta uns resultats. Els productors dels valors materials i els dels espirituals es troben davant per davant en ribes diferents i s’ignoren per la impossibilitat de crear conjuntament cap circumstància visible. Tots estan exposats a la destrucció, que no sempre és palesa. La literatura dels alemanys com a camp de batalla: aquesta també seria una manera de veure-la. Els escriptors són predestinats, i això no és cap queixa, a ser sacrificats i sacrificar-se.