Facebook Twitter

Sylvie

Traducció de Lluís Maria Todó
Aquell record mig somiat m'ho explicava tot. Aquell amor vague i sense esperança, inspirat per una dona de teatre, que m'agafava cada vespre a l'hora de l'espectacle i no m'abandonava fins a l'hora del son, tenia el seu germen en el record d'Adrienne, flor de nit desclosa a la pàl·lida claror de la lluna, fantasma rosa i daurat que lliscava per l'herba verda mig banyada de blancs vapors. La semblança d'una figura oblidada de feia temps es dibuixava ara amb una netedat singular; era un esbós difuminat pel temps que es feia pintura, com aquells vells croquis dels mestre admirats en un museu, dels quals hom troba en un altre lloc l'original resplendent.
Estimar una religiosa sota la forma d'una actriu...! ¿I si fos la mateixa?! És per tornar-se boig! És una atracció fatal on el desconegut us crida com el foc follet que fuig sobre els joncs d'una aigua morta... Tornem a posar els peus sobre la realitat.
I Sylvie, que tant havia estimat, ¿per què l'he oblidada des de fa tres anys...? Era una noia força bonica, i la més bella de Loisy!
Ella existeix, bona i pura de cor sens dubte. Torno a veure la seva finestra on la parra s'enllaça amb el roser, la gàbia de tallarols penjada a l'esquerra; sento el soroll dels boixets sonors i la seva cançó predilecta:
La noia estava asseguda
Prop del rierol corredor...
Encara m'espera... ¿Qui s'hi hauria casat? És tan pobra!
Al seu poble i als dels voltants, bons pagesos vestits amb gec, de mans rudes, cara esprimatxada, colrats de pell! Ella només m'estimava a mi, al petit parisenc, quan anava prop de Loisy a veure el meu pobre oncle, que ara ja és mort. Fa tres anys que dissipo com un senyor el modes patrimoni que em va deixar i que em bastava per a tota la vida. Amb Sylvie l'hauria conservat. L'atzar me'n torna una part. Encara hi sóc a temps.
Gérard de Nerval, Sylvie. Barcelona: Quaderns Crema, 1995.
Gérard de Nerval
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: