Cançoner 80

Qui té resolt menar la seva vida
per les ones fal.laces i els esculls
guardat de mort només per un breu lleny,
no pot ser gaire enfora de la fi:
però caldria que tornés a port
mentre encara al timó obeeix la vela.
L'aura suau a qui el timó i la vela
cedia en prendre l'amorosa vida
esperançant entrada en millor port
em conduí entre més de mil esculls;
i els motius de la meva trista fi
no eren pas entorn, ans dintre el lleny.
Reclòs de temps al fons d'aquest cec lleny
errava, sense guardar amb l'ull la vela
que abans d'hora em portava vers la fi;
llavors plagué a qui em concedí la vida
d'endur-se'm tan enfora dels esculls
que almenys de lluny m'afigurava el port.
Talment claror nocturna en algun port
que hagués vist de mar alta nau o lleny
si no ho privaven temporal o esculls,
així per sobre de la inflada vela
vaig veure jo els senyals de l'altra vida,
i sospirava per la meva fi.
No que tingui certesa de la fi:
que fer compte d'entrar de dia a port
és gran viatge en tan mesquina vida;
i temo, perquè em veig en fràgil lleny
i més del que jo vull plena la vela
del vent que m'empenyia a aquests esculls.
Si viu sortia dels temuts esculls
i anava el meu exili a bella fi
que de grat giraria jo la vela
i àncora amollaria en algun port!
Sinó que cremo com inflamat lleny
i m'és dur abandonar la usada vida.
Senyor que em governeu la fi i la vida,
abans no perdi el lleny entre els esculls
dueu a port la fatigada vela.

Francesco Petrarca, M. Desclot, Saps la terra on floreix el llimoner?. Dante, Petrarca, Michelangelo, Barcelona, 1999.