Facebook Twitter
Portada > Literatura universal en català > Francesco Petrarca > Cançoner 189

Canzoniere 189

Passa la nave mia colma d'oblio
per aspro mare, a mezza notte il verno,
enfra Scilla et Caribdi; et al governo
siede'l signore, anzi'l nimico mio.
A ciascun remo un penser pronto et rio
che la tempesta e'l fin par ch'abbi a schermo;
la vela rompe un vento humido eterno
di sospir', di esperanze et di disio.
Pioggia di lagrimar, nebbia di sdegni
bagna et rallenta le già stanche sarte,
che son d'error con l'ignorantia attorto.
Celansi i duo mei dolci usati segni;
morta fra l'onde è la ragion et l'arte,
tal ch'incomincio a desperar del porto.
Francesco Petrarca,  Rerum Vulgarium Fragmenta. A cura de Marco Santagata. Milà: Mondadori, 1996.
Francesco Petrarca
Fragments
Cançoner 1
Miquel Desclot
Cançoner 189
Miquel Desclot
Cançoner 35
Miquel Desclot
Cançoner 80
Miquel Desclot
Familiares
Rossend Arquès
Oh cambreta...
Miquel Desclot
Pau no conec...
Miquel Desclot
Petita cambra
Narcís Comadira
Secretum
Xavier Riu
Ressenyes
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: