Hi deu haver de tot, segons sembla. Estic d’acord amb Gil de Biedma quan diu que la poesia és un joc que es fa en solitari (tot i no ser un joc). Encara que sempre m’he identificat amb aquelles belles paraules del poema «Causa» d’Ezra Pound: «He recollit aquestes paraules per a quatre amics. / Alguns altres les podran sentir per atzar; / Et compadeixo, oh món, / perquè no coneixes aquests quatre amics».