Ingeborg Bachmann

L’escriptora austríaca Ingeborg Bachmann (Klagenfurt, 1926-Roma, 1973) va començar a publicar a partir de l’any 1946, mentre cursava estudis de filosofia, els quals vam culminar amb una tesi sobre Martin Heidegger el 1950. Fins al 1953 va treballar a Viena elaborant adaptacions per a la ràdio. Es va donar a conèixer gràcies a la seva participació en la trobada del Gruppe 47 el 1952; des d’aleshores va intensificar l’activitat creativa i començà la col·laboració amb el compositor Hans Werner Henze, per al qual va escriure diversos llibrets. Els dos poemaris Die gestundete Zeit (1953) i Anrufung des Grossen Bären (1958) van obtenir un reconeixement unànime per part de la crítica alemanya. En canvi la narrativa (els reculls de relats: Das dreissigste Jahr, 1961, i Simultan, 1972; i la novel·la: Malina, 1971) no va rebre una acollida tan favorable.

Ingeborg Bachmann, que des de 1953 havia viscut principalment a Zuric i Roma, va morir a conseqüència d’un incendi en circumstàncies no del tot ben esclarides. Després de la seva mort s’ha incrementat l’interès per la seva obra en prosa; així, el 1978 es van publicar les dues novel·les fragmentàries Der Fall Franza i Requiem für Fanny Goldmann, que juntament amb Malina havien de constituir el cicle Todesarten, centrat en la problemàtica femenina.