Vénen dies més durs.
El temps ajornat fins a un nou avís
es fa visible a l’horitzó.
Aviat hauràs de cordar-te la sabata
i manar als gossos que tornin als masos de la plana.
Perquè els budells dels peixos
s’han refredat al vent.
Pobrament crema la llum dels tramussers.
La teva mirada rastreja dins la boira:
el temps ajornat fins a un nou avís
es fa visible a l’horitzó.
A l’altra banda, dins l’arena se t’enfonsa l’estimada,
l’arena puja i li envolta els cabells onejants,
li talla la paraula,
li ordena que calli,
la troba mortal
i decidida a l’adéu
després de cada abraçada.
No et giris cap enrere.
Corda’t la sabata.
Mana als gossos que tornin.
Tira els peixos al mar.
Apaga els tramussers!
Vénen dies més durs.