Presoners

Una parella de vellets passejaven, lentament, per una vorera d’un carrer qualsevol mentre xarraven abatuts:

—Som a la fi d’una època.

—Cada dia estem pitjor.

—Ha arribat el moment de formular la petició.

—Quina petició?

—La que hem de presentar a Déu, pare Totpoderós.

—I què hi escriurem, en aquesta petició?

—Doncs hi escriurem: «Nosaltres, els sotasignats, us preguem, Déu de l’univers, que no ens tracteu com si fórem presoners i que ens envieu un exèrcit d’àngels amb les armes més modernes perquè s’estiga a les fronteres del país i lluite contra els enemics.»

—I si la refusa, què farem?

—Doncs li n’enviarem una altra i li demanarem que ens eximisca de resar cinc vegades al dia.

—I si no hi està d’acord?

—És clar que hi estarà d’acord i, a banda d'això, com que és compassiu, també ens eximirà del dejuni.