Deteriorament
En deu versos he concentrat aquells anys
que contra la seva ruïna estavella
la resta derrotada de la meva vida
El primer vers,
vestit amb la lliurea dels ideals
rep la passió
de bracet de la meva joventut.
Un vers vigorós i bell.
Llàstima que no sigui el darrer.
El segon, encara no sé com,
em va quedar a mig fer:
escrit en diagonal
com penedit.
El tercer es va escriure tot sol
allí, al desert de la teva fugida.
A la gespa de la teva nostàlgia
vaig enterrar el següent.
L'altre es va arrecerar
a la falsa impressió de les teves tendres cartes.
El sisè i el setè
es distingien encimbellats
a la columna de la impaciència.
En vaig rescatar dos junts, mig ofegats,
de la marea de la teva almoina.
I el darrer,
és tan, però tan abrupte,
que des del seu cim,
abraçada al vertigen de la inutilitat,
la continuïtat s'estimba.
Èrebos(1957)
Joaquim Gestí
Joaquim Gestí
Joaquim Gestí
Joaquim Gestí
Joaquim Gestí
Joaquim Gestí
Joaquim Gestí
Joaquim Gestí
