Diàleg entre jo i jo mateixa

Et vaig dir:

-He cedit.

I em vas dir:

-No t'entristeixis.

Decep-te amb calma

accepta mirar serenament

el rellotge aturat.

Desespera't amb mesura

perquè no li manca corda,

i fa funcionar el teu propi temps.

I si de sobte s'esdevé

que alguna minutera es mou

no gosis alegrar-te'n.

Aquest moviment no serà temps.

Seran els perjuris d'algunes esperances.

Aleshores, baixa seriosa,

serena autodestrona't

a través dels teus milers de finestres,

per un potser les vas obrir,

i oblida't contenta de tu mateixa.

Tot el que havies de dir,

de les tardors melangioses,

dels records, dels desguassos dels amors,

del mutu assassinat de les hores,

de la solvència de les estàtues,

tot el que havies de dir

de la gent que lentament cedeix,

ho vas dir.