Calcant

No dormo, no dormo;

ajudo la nit a perllongar-se,

a eixamplar-se,

a apagar les embadalides llumetes.

No dormo, no dormo;

exercito negres impossible

profereixo ensinistrats impossible

i irrompen uns darrers estels.

No dormo, no dormo;

canvio de sexe, esdevinc tenebra.

Desànim, on vas,

en algun lloc et trobaré

ara que he jurat romandre insomne.

Els meus somnífers

dormen com angelets

i el meu cervell desvetllat

els bressola dolçament.

No dormo, no dormo;

ajudo la nit a perllongar-se,

escric consignes a les parets dels somnis:

morin les albades de les granges de pollastres,

mori el poder corrupte de les esperances

«també us construirem cases

i us farem carreteres

i us portarem la pluja

i vents, i vents».

No dormo, no dormo,

espero una menyspreable foscor

per entrar a l'àtic de l'Endeví Calcant.

El mataré.

Ell em condemnà a un sacrifici total

perquè bufis.

Tanmateix tu, bonança, et refugies

a pas lent,

damunt de cada profecia.