Entrevista

I és clar que somio.

Hi ha algú que visqui amb un sou miserable?

Amb quina freqüència?

Amb tanta que de seguida tots m'abandonen.

Influeixen els seus somnis en els absents?

Naturalment. S'ho rumien millor dos cops

i potser es penedeixen definitivament.

L'entrada és lliure?

No del tot. Li demano permís al somni

abans d'esperançar-me. Generalment me'l dóna

amb algunes estrictes instruccions.

Que cregui sense tocar

que en cap cas parli amb el fum

perquè és somnàmbul i pot caure

que deixi el meu desig al penjador

només amb la mirada

que accepti tot el que em doni

encara que no tingui cap semblança

amb allò que esbossa la meva petició

—la retrobarà tan bon punt es torni a perdre—.

Una cosa només no em dóna el somni.

El límit. Fins el punt que corro un risc.

Perquè aleshores ja no serà somni.

Serà vellesa.