De Vint-i-un poemes d'amor

XX

Aquella conversa que sempre estàvem a punt
de tenir, em balla pel cap,
de nit el Hudson tremola a New Jersey a la llum
de les aigües pol·luïdes que encara algun cop
reflecteixen la lluna
i jo hi discerneixo una dona
que vaig estimar, ofegant-s'hi amb secrets, amb la por que li envolta
el coll, com cabell estrangulant-la. I aquesta és ella
amb qui intentava parlar, amb el cap, expressiu i nafrat,
que s'allunya del dolor emès cada cop més avall
on ja no pot sentir-me,
i aviat sabré que parlava amb la meva ànima.