Assegut davant del petit tocador i enfeinat traient-se el maquillatge hi havia un baríton el nom del qual Brunetti havia reconegut. Francesco Dardi era un home baix, amb un ample estómac que premia fortament contra la part frontal del tocador quan es tirava endavant per veure millor el que feia.
—Dispensin, senyors, que no m’aixequi a saludar-los —va dir, traient-se amb compte el maquillatge al voltant de l’ull esquerre amb una tovallola.
Brunetti va assentir amb el cap però no va dir res. Al cap d’un moment, Dardi va apartar la vista del mirall i va mirar els dos homes.
—Vostès diran —va dir, i va continuar traient-se el maquillatge.
—¿Ha sentit el que ha passat aquesta nit? —va preguntar en Brunetti.
—¿Vol dir Wellauer?
—Sí.