Un mar de problemes

Tots dos van deixar de parlar i van mirar la ciutat que s’acostava. Cap ciutat del món es mirava més el melic que Venècia: a banda i banda de molts carrers s’arrengleraven autoretrats barats i vulgars; gairebé a tots els quioscos venien góndoles de plàstic de colors llampants; vagabunds amb barrets que es feien passar per artistes venien horribles pastels a totes les cantonades. A cada passa s’oferia el pitjor i s’exhibien objectes d’oripell. Afegit a això, hi havia les terribles conseqüències de totes aquelles setmanes de sequera: calli estretes que pudien a orina, tant de gos com humana; una capa de pols sempre sota els peus, per molt sovint que escombressin els carrers. I, tanmateix, la seva bellesa continuava immaculada, de la mateixa manera que continuava suprema.