Descendeix, ossa major, nit hirsuta,
animal de pell de núvols amb els ulls vells,
ulls d’estrelles,
a través de la brossa les teves potes, llostrejant,
s’obrin camí amb les ungles,
ungles d’estrelles,
guardem els ramats alerta,
però captivats per tu i desconfiem
dels teus flancs cansats i de les esmolades
dents semidescobertes
vella óssa.
Una pinya: el vostre món.
Vosaltres: les seues escates.
Jo l’empeny, el faig rodar
des dels avets al principi
fins als avets a la fi,
l’esbufegue, el taste amb la boca
i l’agarre amb les grapes.
Tingueu por o no en tingueu!
Poseu diners en la bossa de recollir almoines
i doneu-li una paraula amable a l’home cec
perquè sostinga l’óssa de la corda.
I adobeu bé els anyells.
Podria ser que aquesta óssa
es soltàs, que no amenaçàs més
i que caçàs totes les pinyes que van caure
dels avets grans i alats
que es precipitaren des del paradís.