Ens hem traslladat al costat

Un cop presa la decisió

-de qui?-

que el teu nom

es traslladés al costat

a la planta baixa de la memòria de la mort

el sentit de conservació

de la vella casa es trasbalsà

les parets es movien

com una dent corcada a punt de caure

es buidaven els quadres

un pànic assolava

els paisatges primaverals;

la seva natura morta aconsellava

calma, si us plau, calma

desallotgeu el sostre, s'ensorra,

advertia jo a les nostres

excursions imaginàries

allà dalt

i ens hem traslladat al costat

exactament

dues o tres cases més enllà

molt a prop

perquè l'ésser humà

no pot anar més lluny

del que té assignat

i així no m'he allunyat gaire,

cada matí veig

la màniga gastada

de la teva bata carmesí

obrint la vella finestra del costum

i cada matí em repeteixo: està tota gastada

demà sens falta me n'he de recordar

cada matí la mateixa màniga gastada

de la teva bata

però sempre m'hi nego, ajorno

canviar

aquest vell i desgastat dolor

per un de nou

veus que poc, només aquí al costat

una mica abans de la veritat.

Més lluny

l'ésser humà s'acovardeix, no es trasllada.