Un cop presa la decisió
-de qui?-
que el teu nom
es traslladés al costat
a la planta baixa de la memòria de la mort
el sentit de conservació
de la vella casa es trasbalsà
les parets es movien
com una dent corcada a punt de caure
es buidaven els quadres
un pànic assolava
els paisatges primaverals;
la seva natura morta aconsellava
calma, si us plau, calma
desallotgeu el sostre, s'ensorra,
advertia jo a les nostres
excursions imaginàries
allà dalt
i ens hem traslladat al costat
exactament
dues o tres cases més enllà
molt a prop
perquè l'ésser humà
no pot anar més lluny
del que té assignat
i així no m'he allunyat gaire,
cada matí veig
la màniga gastada
de la teva bata carmesí
obrint la vella finestra del costum
i cada matí em repeteixo: està tota gastada
demà sens falta me n'he de recordar
cada matí la mateixa màniga gastada
de la teva bata
però sempre m'hi nego, ajorno
canviar
aquest vell i desgastat dolor
per un de nou
veus que poc, només aquí al costat
una mica abans de la veritat.
Més lluny
l'ésser humà s'acovardeix, no es trasllada.
Ens hem traslladat al costat (2007)