L'onada

Per retornar-te aquesta onada
hauria de retornar-te
els espais
negres

macats per una pel.lícula d'escuma,
més fosca i fonda que la ment
de la qual són emblemes

No tan sola la fúria creadora
del més blanc blancall
la caldera de tota vida
sinó la buidor al fons

Quan penso en el mar penso en llum
que fistona, que travessa l'aigua
el ganivet blau d'una radiant consciència
blincada per ones de visió mentre penetra
a la gruta més fonda

I penso en aquelles vides que intentàrem viure
dins els nostres casca rodons, recloses en
els nostres cossos, amb llum pròpia lliscant
segures lluny de la turbulència

i com, miraculosament, fracassàrem