Cançoner 189

Passa la meva nau plena d’oblit
per aspra mar, a mitjanit d’hivern,
entre Escil.la i Caribdis; i al govern
hi ha el meu senyor i enemic meu ardit.
A cada rem un pensament frunzit
que pren a mofa aquest ombriu infern;
la vela esquinça un vent humit etern
de sospirs, d’esperança i d’apetit.
Pluja de plors, boira d’asperitats,
mulla el cordatge, ja sense braó,
que amb error i ignorància fou retort.
S’oculten els meus fars acostumats,
morta en l’onatge és l’art i la raó,
i jo ja desespero de cap port.

Francesco Petrarca, Cançoner. Tria de sonets, Barcelona, Proa, 2005.