tardor 2023
Paraules de presentació del VIII premi PEN de Traducció
Dolors Udina
Benvinguts a l’acte de presentació de
les obres finalistes del VIII premi PEN de Traducció. En aquesta ocasió,
exercim com a jurat Francesc Parcerisas, Marisa Presas, Maria Llopis, Yannick
Garcia i jo mateixa.
Ens fa il·lusió poder fer presentar
les quatre traduccions finalistes dins del marc de la Setmana i en aquesta
tarda dedicada gairebé del tot a la traducció, una tasca imprescindible per
enfortir una literatura, que any rere any va adquirint el reconeixement que
mereix.
Enguany hi ha hagut canvis en les
bases del premi, les quals crec que val la pena esmentar: en comptes que el
jurat avaluï totes les traduccions publicades (que solen ser unes 1.500 l’any,
i en fa inabastable la tasca), les editorials presenten el llibre o llibres que
els semblen més ben traduïts de tots els que han publicat durant l’any. També
es va decidir que només podien presentar-se al premi obres subjectes a drets
d’autor. No va ser una decisió capriciosa, sinó meditada. Cada any es publiquen
en català diverses versions de grans clàssics, que evidentment tenen moltes més
possibilitats de guanyar tots els premis de traducció per la gran importància
de l’original. Com que estem convençuts que el nivell de la traducció al català
passa per un gran moment i que —malgrat tot— vivim una època gloriosa de la
traducció, ens va semblar adequat que el premi guardonés obres contemporànies.
És evident que en un premi de
traducció, la qualitat de l’original hi té molt a dir. No premiem tant la
traducció d’un llibre en abstracte, com un original ben traduït. Els traductors
adquireixen notorietat quan tradueixen llibres famosos. Aquesta és la primera
premissa dels premis de traducció, i la segona, cal dir-ho, és la subjectivitat
dels membres del jurat, que per més que ens esforcem a objectivar les nostres
motivacions, som conscients que a l’hora de valorar la traducció, el fet que el
llibre ens agradi té molt pes. Evidentment, ens hem esforçat a ser tan justos
com hem pogut, i hem de dir que la qualitat de totes les obres presentades era
molt alta.
Dit això, dels vint-i-tres llibres
presentats i llegits, en vam fer una primera selecció de deu, que vam llegir
més a fons. D’aquests deu, n’havíem de triar quatre, que són els que avui
presentaran les traductores. Cadascun dels quatre llibres té particularitats,
com ens explicaran a continuació. El color porpra, traduït de l’anglès
per Josefina Caball, té la dificultat de presentar diferents nivells de llengua
i de registre segons els personatges, una particularitat que fa que el
traductor hagi d’escarrassar-se molt a trobar el to de cadascun i aconseguir
ser coherent, i creiem que la Josefina se n’ha sortit amb brillantor. La sang del
cel, traduït del francès per Susanna Fosch, és un llibre duríssim
d’un sobrevivent (o potser podríem dir d’un «sotavivent») de la persecució
nazi, que si bé no és fàcil de llegir, o més aviat de suportar (fa plànyer la
Susanna per com devia patir recorrent pas a pas aquest món tan fosc), desplega
un català radiant que fa goig. L’estiu que la mare va tenir els ulls verds,
traduït del romanès per la Corina Oproae, és d’aquells llibres que
t’interpel·len per l’estranyesa de les relacions, que no pretenen distreure el
lector, sinó més aviat fer-li alçar les celles contínuament, cosa que la Corina
ens transmet en un català que s’endevina tan afuat com el romanès. I,
finalment, L’home dels ulls compostos, traduït del xinès per la
Mireia Vargas, és un calidoscopi d’històries mig fantàstiques, mig mítiques,
amb una prosa poètica que la Mireia ha aconseguit transmetre en català amb una
naturalitat engrescadora.
Abans de donar la paraula a les
quatre finalistes perquè ens expliquin els problemes i els dubtes que els han
plantejat les traduccions respectives, aprofito l’avinentesa per felicitar-vos
a totes quatre per la distinció de la feina que heu fet. Independentment de qui
sigui la guanyadora d’aquesta edició, el veredicte de la qual es farà públic el
29 de setembre, el jurat considera que totes quatre traduccions tenen un nivell
d’excel·lència que honora la nostra professió.
Gràcies a vosaltres, a tots els qui
heu vingut a escoltar-les i al PEN català per la seva labor a favor de la
traducció.