Durant els anys setanta i vuitanta, en un món encara no dominat per la globalització, l’escriptora taiwanesa Sanmao va permetre als seus lectors fer-se una idea de les experiències que es vivien fora d’Àsia, especialment en paratges exòtics d’Occident com el desert del Sàhara o les illes Canàries. Repassem la biografia i l’obra d’aquesta prolífica escriptora, cèlebre principalment pels relats basats en la seva pròpia experiència però que també va escriure poesia. En aquest article oferim, per primera vegada, la traducció al català de quatre poemes de l’autora.

En un dels seus relats sobre la vida al Sàhara, als anys setanta del segle XX, Sanmao respon a un periodista estranger que ella és «l’única xinesa que hi ha per la zona» (Sanmao, 2016: 84). El caràcter aventurer i l’ànima de contacontes de l’escriptora Cheng Mao-ping, coneguda pel pseudònim literari Sanmao, van ser la clau perquè esdevingués tot un fenomen entre el públic juvenil i adult de la Xina gràcies a la modernitat i la llibertat transmesa en la seva obra, a cavall de la literatura de viatges i l’assaig literari autobiogràfic. L’autora va publicar centenars de relats en premsa periòdica abans d’agrupar-los en llibres, de què s’han venut més de quinze milions d’exemplars (Zhang, 2020).

Malgrat ser una escriptora molt popular en la seva terra natal, fins fa ben poc a Occident no se la podia llegir traduïda ni tan sols a Espanya, on va viure molts anys de la seva vida. Aquest fet aparentment inexplicable va cridar l’atenció de Iolanda Batallé, directora de l’editorial barcelonina Rata, que no va parar fins a aconseguir els drets per poder traduir Sanmao al català i al castellà (1). El resultat va ser la publicació de tres llibres: Diaris del Sàhara (2016), traduït per Sara Rovira-Esteva i Irene Tor Carroggio, Diaris de les Canàries (2017) i Diaris d’enlloc (2019), traduïts per Mireia Vargas-Urpi.

La nostra protagonista, Cheng Mao-ping (Chongqing, 1943 - Taipei, 1991), va néixer a la Xina. Els efectes de la llarga guerra civil que assolava el país, però, van fer que la família es traslladés a Taiwan, on Sanmao, que llavors tenia només quatre anys, va cursar l’educació primària. Aquella nena d’imaginació esplendorosa i caràcter singular va abandonar l’institut als dotze anys per la dificultat d’adaptar-se al sistema educatiu establert, que llavors incloïa càstigs físics, però gràcies a la condició adinerada i a l’actitud liberal de la família va poder seguir rebent classes particulars a casa. Tenia dinou anys quan, per primera vegada, va publicar un relat a la revista taiwanesa 《現代文學》 Literatura contemporània titulat 《惑》 «Confusió» (1962). De ben jove, amb vint-i-quatre anys, el primer desengany amorós la va empènyer a deixar Taipei per mudar-se a Madrid amb la intenció d’estudiar filosofia (Arribas i Pérez de la Fuente, 2021). D’Espanya va saltar a Alemanya, on va continuar els estudis, i poc més tard se’n va anar als Estats Units d’Amèrica, país en què va treballar durant un temps breu com a bibliotecària a la Universitat d’Illinois.

A principis de la dècada dels setanta l’escriptora va tornar a Taiwan i treballava impartint classes de llengües i filosofia a la Universitat Cultural Xinesa. Es va prometre amb un company que també ensenyava a la facultat i que, dissortadament, a causa d’un atac de cor va morir la nit abans del casament. Destrossada per la desgràcia, Cheng Mao-ping va decidir marxar del país i tornar-se’n a Madrid l’any 1972 per provar de refer-se. A la capital espanyola hi va redescobrir la complicitat amb un veí que havia conegut uns anys abans: José María Quero (Jaén, 1941 - La Palma, 1979). Enamorats l’un de l’altra, van començar una relació sentimental.

Per complir el desig d’ella de travessar el desert, José María Quero i Echo Chen —nom que Cheng Mao-ping havia adoptat a Occident— se’n van anar junts a viure a Al-Aaiun, la capital de la colònia del Sàhara espanyol. Va ser amb el primer relat sobre la vida al desert (1974), de fet, que l’escriptora va començar a fer servir Sanmao com a nom de ploma en honor al protagonista d’un còmic xinès de la seva infantesa. Al Sàhara, Quero va alternar diverses feines mentre Cheng es dedicava a escriure els articles i relats que publicava a la revista taiwanesa Crown. Pocs mesos més tard, atesa la bona rebuda dels textos de l’autora, la mateixa editorial de la revista va publicar els contes aplegats sota el títol《撒哈拉的故事》Diaris del Sàhara (1976), llibre amb què Sanmao inicià la seva exitosa carrera literària.

La jove parella no tenia cap intenció d’abandonar el Sàhara, on s’havien establert amb penes i treballs donades les dures condicions de vida de la zona, però la situació política de la colònia, que volia esdevenir independent, s’agreujà l’any 1975. És llavors quan van decidir mudar-se a les illes Canàries, on van residir de manera més o menys estable fins al 1979, primer a Gran Canària i després a Tenerife i a la Palma. Quero, que era submarinista professional, treballava en serveis nàutics de diversos ports i Sanmao escrivia els relats que compondrien Diaris de les Canàries (2). Aquesta va ser l’època més fructífera de l’escriptora, fins que un fet tràgic ho va capgirar tot: el setembre de 1979, José María Quero mor a causa d’un accident de pesca submarina.

A partir de la mort del marit, la tendència maniacodepressiva de Sanmao es va accentuar; les seves històries es van tornar tristes i nostàlgiques i, després de passar per Suïssa i França, el 1981 l’escriptora va decidir tornar a Taiwan. Tot i que un encàrrec del diari taiwanès La Unió va fer que s’estigués mig any viatjant per diversos països de l’Amèrica Llatina, quan Sanmao va instal·lar-se definitivament a Taipei complementava l’escriptura amb les classes de literatura a la Universitat Cultural Xinesa. L’any 1984, però, es va veure obligada a deixar la feina degut als seus problemes de salut. Finalment, l’escriptora es va acabar llevant la vida el gener del 1991, amb només quaranta-vuit anys, en un hospital de Taipei.

Tal com apunta la filòloga Luisa Shu-Ying Chang (2020: 192), Sanmao ha deixat, en total, vint-i-set obres entre novel·les, assaigs, llibres de viatge, traduccions al xinès, gravacions auditives de lectura, guions de cine, etc. Per fer-se una idea de l’abast de l’autora n’hi ha prou de llegir «Carta des de Taiwan», pròleg escrit a Taipei el 1976 i publicat en la quarta edició completa de Diaris del Sàhara —impresa tan sols un mes i mig després de la publicació de la primera edició—:

Ja fa més de vint dies que vaig arribar a Taipei i durant aquest breu període de temps he rebut nombroses cartes i trucades de lectors amb qui abans em cartejava, antics alumnes i un munt de nous amics. Als carrers de Taipei també he vist la meva obra fer-me ganyotes entremaliades, entre piles de llibres multicolors.

Quan rebo les vostres cartes, enviades per diferents canals, em veig reflectida en la franquesa de les paraules que m’adreceu i m’adono de tots els amics que, sense conèixer personalment la Sanmao, li fan arribar tot el seu suport. M’agradaria molt poder respondre-us amb la cura que us mereixeu [...].

El sobtat atrafegament de la meva vida m’estimula, però m’angoixa alhora. Estic esgotada i, físicament, vaig mancada de forces. Heu d’entendre que tant d’afecte ha pertorbat la meva pau interior. Malgrat que no paro de repetir-me que he de gaudir de les vacances a la meva terra, que he de visitar llocs i xerrar amb els meus pares, en les meves ocupacions diàries m’he convertit en una esclava del temps, i nit i dia li vaig al darrere, com si no pogués alliberar-me’n mai. (Sanmao, 2016: 21-22).

Amb la seva obra, Sanmao havia creat un món de llibertat, il·lusió i fantasia, i s’havia convertit en una icona, especialment per a les noies joves xineses. Yufen Tai, lectora de Sanmao i especialista en la seva obra, ho explica així: «vam veure en la Sanmao una heroïna, una persona que no havia anat a la universitat, que havia ignorat el sistema, que viatjava pertot arreu, que escrivia les seves aventures i que feia tot el que teníem prohibit fer. Tot això ens causava molta enveja i, al mateix temps, una gran admiració» (Sanmao, 2016: 457). A tall de testimoni, Henry Chen, germà de l’escriptora, afirma que Sanmao rebia un centenar de cartes mensuals (Sanmao, 2016: 465), correspondència que cal sumar al miler de missives anuals que rebia l’editorial a l’atenció de l’autora.

Si ens guiem per la classificació creada pels biògrafs de Sanmao, Cui Jianfei i Zhao Jun (1995), distingim tres etapes en la producció literària de l’escriptora: la «temporada de pluges», el «període del desert» i el «període de la venedora de dolços a la ciutat». Les dues primeres etapes inclouen només relats o col·leccions de relats, i la tercera contempla, més enllà dels relats de l’autora, traduccions al xinès de l’anglès i del castellà, un guió audiovisual i obres pòstumes (Rebasa i Rodríguez, 2021: 23). Va ser en aquesta darrera etapa literària que Sanmao va escriure alguns poemes. Malgrat no estar aplegats en cap llibre, la majoria es van musicar en l’àlbum《回聲》Echo (1985) i es van convertir en cançons interpretades per la cantant Chyi Yu, la qual cosa ha fet possible que avui puguem recuperar-ne fàcilment les lletres. Però si l’obra de Sanmao ja era prou desconeguda a casa nostra, encara ho és més la seva poesia. Per aquest motiu hem volgut oferir la primera traducció al català de quatre dels seus poemes: «L’olivera», sens dubte el més famós, és conegut en tots els territoris de parla xinesa en la seva forma de cançó. S’ha popularitzat tant en anglès que algunes fonts apunten que va ser escrit originalment en aquest idioma, motiu pel qual hem reproduït el poema en ambdues llengües. Els altres tres, «El desert», «Parlant del passat» i «Somiar amb papallones a l’alba», tracten temàtiques diferents per mostrar la diversitat lírica de l’escriptora; fan referència als seus sentiments després de la mort del marit, a la vida al desert i a la malenconia de viure lluny del lloc on ha nascut.

Els poemes-cançons de Sanmao tenen un to dialogant, simple i proper. Aquesta característica ha estat especialment rellevant a l’hora de traduir els seus versos, atès que, al contrari dels poemes xinesos tradicionals, versos breus i compactes que contenen molta informació en pocs fonemes, la poesia de l’escriptora ha requerit una traducció pràcticament literal de les paraules originals. L’autora fa servir un llenguatge clar i, encara que no sempre directe, es fixa més en la transmissió del missatge que en l’embelliment excessiu dels versos.

橄榄树 / The Olive Tree

不要问我从哪里来 / Do not ask me where I’m from

我的故乡在远方 / My hometown is far away

为什么流浪 / Why do I wander around

流浪远方 流浪 / Wandering afar, wandering

为了天空飞翔的小鸟 / For the little birds that soar through the sky

为了山间轻流的小溪 / For the creeks that rush between the mountains

为了宽阔的草原 / For the endless grasslands

流浪远方 流浪 / Wandering afar, wandering

还有还有 / Also, also

为了梦中的橄榄树 橄榄树 / For that olive tree in my dreams, that olive tree

不要问我从哪里来 / Do not ask me where I’m from

我的故乡在远方 / My hometown is far away

为什么流浪 / Why do I wander around

为什么流浪 远方 / Why do I wander to distant lands?

为了我 梦中的橄榄树 / For the olive tree in my dreams

不要问我从哪里来 / Don’t ask me where I come from

我的故乡在远方 / My hometown is far away

为什么流浪 / Why do I wander around

流浪远方 流浪 / Wandering afar, wandering

L’olivera

No em demanis d’on vinc,

la meva ciutat natal és molt lluny.

Per què vagar,

vagar tan lluny?

Pels ocellets que volen al cel,

pels rierols que travessen plàcidament les muntanyes,

pels vastos prats

vagant lluny vagant.

També també

per l’olivera dels meus somnis aquella olivera.

No em demanis d’on vinc,

la meva ciutat natal és molt lluny.

Per què vagar,

per què vagar tan lluny?

Per l’olivera dels meus somnis.

No em demanis d’on vinc,

la meva ciutat natal és molt lluny.

Per què vagar,

vagar tan lluny?

说时依旧

重逢无意中　相对心如麻

对面问安好　不提回头路

提起当年事　泪眼笑荒唐

我是真的真的真的爱过你

说时依旧泪如倾

星星白发成少年

这句话请你放在心底

不要告诉任何人你往哪里去

不要不要跟我来

家中孩儿等着你

等爸爸回家把饭开

Parlant del passat

Junts altre cop sense voler-ho en veure’t el meu cor vacil·la,

l’un davant de l’altre ens saludem sense mirar enrere,

parlant del que va passar aquells anys rient i amb llàgrimes als ulls.

De veritat de veritat de veritat que jo et vaig estimar.

Parlant del passat començo a sanglotar,

els cabells blancs com estels tornen a ser joves.

Si us plau, guarda aquestes paraules al fons del cor.

No diguis a ningú on vas,

no no vinguis amb mi.

Els nens t’esperen a casa,

esperen el seu pare per començar a dinar.

晓梦蝴蝶

那夜的雨声　我还记得

说了什么话－对你　却

都己忘

晓梦里　漫天穿梭的彩蝶

扑向枕边　说

说　这就是朝－生－暮－死

不　我不再记得什么

除了夜雨敲窗

爱情不是我永恒的信仰

只等待　等待

时间给我一切的答案

Somiar amb papallones a l’alba

Aquella nit amb sons de pluja encara me’n recordo

et deia coses que ja

havia oblidat.

Als somnis de l’alba el cel és ple de papallones.

Recolzat al coixí digues

digues això és néixer al matí i morir a la nit.

No ja no recordo res

excepte la pluja repicant a la finestra de nit.

No crec en l’amor etern

només espero espero

que el temps em doni una resposta.

沙漠

前世的乡愁　铺展在眼前

啊－　一疋黄沙万丈的布

当我当我　被这天地玄黄 牢牢捆住 (3)

漂流的心　在这里慢慢　慢慢一同落尘

呼啸长空的风　卷去了不回的路

大地就这么交出了它的秘密

那时　沙漠便不再只是沙漠

沙漠化为一口井水

井里面　一双水的眼睛

一双水的眼睛　荡出一抹微笑

El desert

Davant dels ulls s’estén la nostàlgia d’una vida anterior

ah el vast mantell d’arena groga

mentre jo, mentre jo fermament lligada pel cel fosc i la terra groga

cor a la deriva aquí lentament lentament cau en una duna de pols.

Un vent fort bufa al cel una carretera sense retorn

la terra revela així els seus secrets

llavors el desert ja no és només un desert.

El desert es transforma en un pou

dins del pou un parell d’ulls d’aigua

un parell d’ulls d’aigua que es dilueixen en un lleu somriure.

Referències bibliogràfiques

ARRIBAS, Marta; PÉREZ DE LA FUENTE, Ana. Sanmao. La novia del desierto. A Contracorriente Films, 2021. [Documental]. 

CHANG, Luisa Shu-Ying. «Sanmao: una escritora viajera, soñadora y humana», Encuentros en Catay, núm. 33, p. 191-229 (2020).

CUI, Jianfei; ZHAO, Jun. 三毛传 [Sanmao: una biografía]. Pequín: 文化艺术 出版社 [Editorial Wenhua Yishu], 1995.

REBASA GÓMEZ, Laura; RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, María Salomé. Traducción literaria chino-español: vida, obra y textos traducidos de Sanmao. Universitat de Granada, 2021. [Treball final de grau].

SANMAO. Diaris del Sàhara. Barcelona: Rata, 2016. [Traducció al català de Sara Rovira-Esteva i Irene Tor Carroggio].

SANMAO. Diaris de les Canàries. Barcelona: Rata, 2017