El present informe es proposa incidir en el debat sobre l’estat de la traducció literària al català i del català en un món globalitzat. De tothom és sabuda la importància de la traducció en totes les cultures, com a foment del coneixement i com a element de construcció d’una cultura i d’una literatura.  

Josep Palau i Fabre (1917-2008) tenia un pla de vida —centrat en la lectura i l’escriptura— que se n’anà en orris el 1936 i que no acompliria fins que, retornat de l’exili, s’instal·là a Grifeu el 1962. Dins aquest pla, ja hi havia la idea dels Poemes de l’Alquimista, intuïda a Eivissa l’estiu que esclatà la Guerra Civil. 

Thomas Stearns Eliot (1888-1965) va publicar el seu primer llibre de poemes, Prufrock and Other Observations, el 1917, que tot seguit el convertí en un poeta capdavanter de l’avantguarda. Amb la publicació de The Waste Land el 1922, la fama d’Eliot començà a créixer fins a proporcions gairebé mítiques. Cap al 1930, i en el curs dels trenta anys posteriors, arribà a ser la personalitat més influent del món anglosaxó en la poesia i la crítica literària. 

Tilbert («Til») Dídac Stegmann, nascut l’1 de setembre 1941 a Barcelona, de pares alemanys, és catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Frankfurt am Main.

Manuel de Pedrolo, a banda d’haver estat un escriptor d’importància cabdal en la literatura catalana contemporània, fou també un prolífic traductor amb quaranta-dues traduccions publicades.