Les relacions culturals entre Catalunya i Portugal sovint han estat complicades i impulsades per persones particulars que creien que era necessari establir un pont de comunicació entre els dos territoris de la península Ibèrica. El poeta Joan Maragall ja va qualificar les dues nacions com «uns apartats germans»  i en certa mesura és així, el desconeixement a banda i banda de la península de la realitat de l’altre país és notable.

Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) forma part d’una generació que no va haver de lluitar contra Franco, però que va sentir la pressió i la presència del franquisme durant la seva infantesa i adolescència en els anys seixanta i setanta. Són autors que tracten la solitud, la incomunicació, la nostàlgia d’una comunitat i, encara més important, que escriuen sense donar solucions.

«Brasil ja existia fa cent anys», deia una ressenya de L’Alienista, la primera traducció de Joaquim Maria Machado de Assis (1839-1908) al català, a càrrec de Xavier Pàmies, l’any 1996. De fet, el Brasil existia abans i tot, però fa cent anys la seva literatura no tenia res a envejar a les literatures europees de llarga tradició. Machado de Assis va posar en pràctica una narrativa extremament moderna a les acaballes del segle XIX.

Günter Grass és considerat un dels autors més essencials en la literatura alemanya de postguerra. Premi Nobel de Literatura i autor de la reconeguda obra El timbal de llauna, va ser protagonista d’una gran controvèrsia per la seva participació en les Waffen-SS quan era jove, secret que va donar a conèixer en un dels seus llibres l’any 2006.

1 d’abril de 1978, Tòquio. Un migdia calorós, l’amo d’un bar de jazz compra una cervesa i s’asseu a la grada exterior de l’estadi Jingu, a l’herba. Des d’allà observa el partit entre els Yakult Swallows i els Hiroshima Carps. És el torn de bateig dels Yakults i els seus oponents llancen la primera pilota, que talla l’aire veloçment i va directa al bat de Dave Hilton. Un cop sec, un so agut que ressona per tot l’estadi i un home run.