Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) forma part d’una generació que no va haver de lluitar contra Franco, però que va sentir la pressió i la presència del franquisme durant la seva infantesa i adolescència en els anys seixanta i setanta. Són autors que tracten la solitud, la incomunicació, la nostàlgia d’una comunitat i, encara més important, que escriuen sense donar solucions.
[llegiu més] |
|
|
Joaquim Maria Machado de Assis
|
«Brasil ja existia fa cent anys», deia una ressenya de L’Alienista, la primera traducció de Joaquim Maria Machado de Assis (1839-1908) al català, a càrrec de Xavier Pàmies, l’any 1996. De fet, el Brasil existia abans i tot, però fa cent anys la seva literatura no tenia res a envejar a les literatures europees de llarga tradició. Machado de Assis va posar en pràctica una narrativa extremament moderna a les acaballes del segle XIX.
[llegiu més] |
|
|
Günter Grass és considerat un dels autors més essencials en la literatura alemanya de postguerra. Premi Nobel de Literatura i autor de la reconeguda obra El timbal de llauna, va ser protagonista d’una gran controvèrsia per la seva participació en les Waffen-SS quan era jove, secret que va donar a conèixer en un dels seus llibres l’any 2006.
[llegiu més] |
|
|
1 d’abril de 1978, Tòquio. Un migdia calorós, l’amo d’un bar de jazz compra una cervesa i s’asseu a la grada exterior de l’estadi Jingu, a l’herba. Des d’allà observa el partit entre els Yakult Swallows i els Hiroshima Carps. És el torn de bateig dels Yakults i els seus oponents llancen la primera pilota, que talla l’aire veloçment i va directa al bat de Dave Hilton. Un cop sec, un so agut que ressona per tot l’estadi i un home run.
[llegiu més] |
|