La Marca Hispànica, des d’on va començar la Reconquesta de la costa mediterrània i el seu interior, gairebé amb independència de la «Reconquista» dels «espanyols» iniciada a les muntanyes cantàbriques de Castella la Vella, correspon en part a l’actual Catalunya.

Si definim l’intel·lectual —d’acord amb el model de Zola en l’affaire Dreyfus— com aquell personatge que aprofita el prestigi aconseguit en un àmbit determinat per influir en la vida col·lectiva, haurem de convenir fàcilment que la figura de Maragall s’ajusta perfectament al concepte. 

Malgrat que l’obra de Goethe va començar a circular pels Països Catalans a començament del segle XIX, no va ser fins gairebé cent anys després, quan el Modernisme va decidir enriquir el terreny guanyat per la Renaixença tot incorporant-hi la gran literatura universal, que Goethe va començar a parlar català.

Johannes Hösle, nascut el 1929 en una família impregnada de pietisme catòlic, al poble d’Erolzheim (Biberach), una illa enmig d’un entorn evangèlic luterà, va cursar estudis a la Universitat de Tubinga, després de llicenciar-se en Literatura Comparada el 1954 i de passar una dècada a Milà, com a lector d’alemany i director de la biblioteca del Goethe Institut de la capital llombarda, tornà el 1964 a la Universitat de Tubinga per habilitar-s’hi.

Josep Carner (1884-1970) va trobar en la traducció, alhora, un modus vivendi (en alguns moments la seva principal font d’ingressos) i una ocasió per exercitar les seves capacitats d’escriptor i per contribuir a la creació d’una llengua literària que es trobava, al seu entendre, en procés de construcció.