País íntim de Maria Barbal
|
En la novel·la de Maria Barbal País íntim (2005), la narradora s’endinsa en primera persona al «país íntim» de la seva mare, i intenta esbrinar per què la mare és sempre tan tossuda i severa amb ella i no sap ser tendra ni propera, per què es incapaç d’obrir el cor a la seva filla. La Rita, que és com es diu la filla, té una cinquantena d’anys i al llarg de la novel·la repassa la seva pròpia vida i, per tant, també les diferents etapes de la relació entre ella i la mare.
[llegiu més] |
|
|
L’obra de Xuan Bello és, probablement, una de les més singulars que ha donat no sols la literatura asturiana dels darrers vint anys sinó fins i tot la cultura hispànica recent. De fet, es pot afirmar que Bello, amb el seu celebrat Història universal de Paniceiros (Adesiara Editorial), va situar la literatura àstur en el mapa. En certa mesura, com Bernardo Atxaga va situar en el mapa la literatura èuscara contemporània, pocs anys abans.
[llegiu més] |
|
|
Aquell que escalfa l'ànima
|
Voldria recordar, aquí, la figura d’Eloi Castelló, entranyable col·lega nostre a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest. Vaig conèixer l’Eloi, quan em va tocar participar en les tasques del jurat encarregat de triar el nou lector de català destinat a la nostra universitat. L’Eloi va ser el candidat idoni: mentre altres assenyalaven diverses universitats com a possible destí, ell va voler venir a Budapest. Fins i tot va dir que aprendria hongarès per fer conèixer la nostra cultura i literatura a Catalunya. I va complir-ho!
[llegiu més] |
|
|
El nom d’Agustí Bartra (Barcelona, 1908-Terrassa, 1982) és indissociable de la traducció literària en vers i prosa. La seva extraordinària carrera de poeta, narrador, dramaturg, memorialista i crític corre exactament en paral·lel a la seva ambiciosa, original i creativa tasca de traductor.
[llegiu més] |
|