Prosa
Obriu l'article
Esperar i creure
D. Sam Abrams
Abans de plantejar la qüestió de la carrera d’Agustí Bartra com a traductor literari a l’exili, hem d’aclarir una sèrie de malentesos que es va repetint i perpetuant. El primer és l’afirmació que Bartra va ser autodidacte aprenent el francès i l’anglès. El francès el va estudiar als Maristes de Sabadell entre el 1917 i el 1921. I sospito que no va arribar a les mans dels Maristes de Sabadell completament in albis, perquè abans de marxar de Barcelona els seus pares l’havien escolaritzat entre el 1914 i el 1917 en un centre públic del barri del Guinardó que utilitzava elements del famós mètode Montessori, i estic plenament convençut que l’estudi d’una llengua estrangera entrava en la matèria escolar.
La literatura catalana i la traducció en un món globalitzat
Carme Arenas i Simona Škrabec
El present informe es proposa incidir en el debat sobre l’estat de la traducció literària en català i del català en un món globalitzat. De tothom és sabuda la importància de la traducció en totes les cultures, com a foment del coneixement i com a element de construcció d’una cultura i d’una literatura.
L’arquer amb una sola fletxa
Jana Balacciu Matei
He manllevat per a aquest article el títol d’un llibre d’Alexander Baumgarten, el filòsof romanès que coordina, a l’editorial romanesa Polirom, una prestigiosa col·lecció bilingüe dels millors pensadors medievals, Biblioteca Medieval. Dins aquesta col·lecció ha sortit aquest estiu la traducció de l’Ars brevis, la meva primera traducció d’un autor català, feta, és veritat, no del català, sinó del llatí, publicada fora de la col·lecció Biblioteca de Cultura Catalana, de la qual sóc l’editora des de l'any 1998. Per explicar com s'ha arribat fins aquí haig de fer una petita digressió.
El teatre català actual passa per un bon moment
Jordi Coca
La situació del teatre català actual concita unanimitat: la nostra dramatúrgia passa per un bon moment des de punts de vista quantitatius i per la diversitat de les propostes. De fet, en l’escena catalana potser mai no havien coincidit tants factors favorables com ara. D’una banda, amb la solució democràtica a la dictadura, Catalunya va recuperar a partir de 1977 una part de la seva sobirania que, posteriorment, a través de l’Estatut d’Autonomia aleshores semblava garantir el control d’algunes àrees, com per exemple cultura. De l’altra, els polítics de la nova situació van ser interessadament sensibles al fet que el teatre no és possible sense públic i que, per tant, és un art eminentment social.
El Decameró, vicissituds de la primera traducció al català modern
Eusebi Coromina
Coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptora, traductora i activista cultural Maria Aurèlia Capmany, el 2018 ha pogut aparèixer finalment la versió catalana que havia enllestit del Decameró, de Giovanni Bocaccio (1330-1375), molt probablement acabada el 1967, i inèdita a causa de diverses vicissituds.(1) El text boccaccià, escrit entre el 1349 i el 1351, és un recull de cent novel·letes en prosa amb un proemi i diversos versos al final de cada deu relats.
L’anar i venir dels dramaturgs catalans: un nou cosmopolitisme
Sharon G. Feldman
La conjunció entre viatges i traducció ha estat un baròmetre habitual de la vitalitat del panorama teatral català. A Catalunya la mobilitat acostuma a ser sinònim de prestigi, i l’èxit en teatre sovint es mesura en funció de l’abast i el reconeixement internacionals. A més a més, en el cas dels dramaturgs que escriuen en català, sempre conscients de la precària situació de la seva llengua i la seva identitat cultural, la posició paradoxal tant de distància com de proximitat política que mantenen amb Espanya n’ha accentuat, potser, l’anhel de pertànyer a una esfera global més gran.
Traduir a la llengua universal
Montserrat Franquesa
El colofó de la Kataluna Antologio, l'ambiciosa obra que Jaume Grau Casas (Barcelona 1896 - València 1950) elaborà entre el setembre de 1923 i el desembre de 1925, deixa ben clar i amb majúscules l'objectiu que es proposa: «Aquesta Antologia catalana en la llengua auxiliar esperanto creada pel Dr. L. L. Zamenhof ha estat editada per tal de contribuir a fer conèixer arreu del món el tresor literari de la mil·lenària llengua dels catalans, plasmació vivent de l'ànima nostra.»
Exportar la literatura catalana: algunes observacions
Helena Guilera
El lector català –aquell que se sap dit i explicat en el corpus literari DO Catalunya– llegeix amb solemnitat una crítica publicada al Times Literary Supplement dedicada a l’edició traduïda d’una obra original escrita en català. Ja cap al final de l’article, el crític estranger proclama que l’autor de l’obra catalana en qüestió mereix ser comptat entre les veus literàries imprescindibles de tal o qual època, a escala universal. Commogut, el lector català no pot evitar sacsejar el cos sencer en un gest afirmatiu hiperbòlic, amb la mala fortuna que fa vessar el cafè sobre la prestigiosa revista.
Introducció a la poesia catalana
Johannes Hösle
La Marca Hispànica, des d’on va començar la Reconquesta de la costa mediterrània i el seu interior, gairebé amb independència de la «Reconquista» dels «espanyols» iniciada a les muntanyes cantàbriques de Castella la Vella, correspon en part a l’actual Catalunya. Les poblacions fortificades del nord dels Pirineus i les valls muntanyenques per on s’hi arribava, tan fàcils de defensar, es van convertir en un refugi per als cristians «francs» cada vegada que se sentien amenaçats. Barcelona i els seus voltants (Lluís I el Piadós havia reconquerit la ciutat a principi del segle IX) mantenien estretes relacions amb la Provença.
El traductor literari a l’era digital
Teresa Iribarren i Donadeu
Des de fa segles el traductor no només ha estat el mediador per excel·lència entre diferents sistemes literaris, sinó que també ha contribuït a establir llaços de diversa índole entre comunitats amb parles distintes. Més enllà de traslladar obres d’una llengua a una altra, molts traductors —sovint també autors amb creació pròpia— s’han consagrat a dur a terme una tasca de divulgació cultural entre pobles més o menys allunyats geogràficament, o fins i tot que cohabiten en un mateix territori, a fi de desvetllar un interès (idealment) mutu i, al capdavall, de propiciar una major entesa quan no es parla el mateix idioma ni es comparteixen uns mateixos imaginaris.
La Fira de Frankfurt (un abans i un després)
Jordi Jané i Lligé
Per definir l’impacte que va tenir la Fira de Frankfurt de 2007 en la difusió internacional de la literatura catalana pot resultar útil la comparació amb la significació que les Olimpíades de 1992 van tenir per Barcelona, salvant les manifestes distàncies existents entre ambdós esdeveniments.
Models de llengua i traducció catalana
Joaquim Mallafrè
L’autor estudia el procés d’adquisició d’una llengua adequada per a la traducció literària, en un equilibri entre l’experiència personal i els models de llengua establerts. La traducció moderna al català ha contribuït al coneixement de les obres mestres universals, tot aspirant a restablir el català com a llengua literària. L’anàlisi de dues conegudes col·leccions de traduccions literàries mostra tendències d’estil, llengües escollides, gèneres, i el context social i cultural en el qual es produeixen aquestes traduccions.
Breu presentació historicosocial d’una llengua romànica: el català
Josep Murgades
El català és una llengua derivada del llatí parlada en l’actualitat per uns deu milions de persones; és a dir, amb una demografia comparable a la del neerlandès o a la de moltes llengües escandinaves. Aquesta població catalanòfona es distribueix territorialment, dins l’Estat espanyol, a través del Principat de Catalunya (amb capital a Barcelona), el País Valencià (amb capital a València) i les Illes Balears (amb capital a Palma de Mallorca); dins l’Estat francès, a través de la regió del Rosselló (amb capital a Perpinyà); i arreu del Principat d’Andorra, Estat sobirà que la té com a única llengua oficial.
Ausiàs March: les traduccions italianes i la Università per Stranieri di Siena
Cèlia Nadal
El món de la literatura és dinàmic i complex, i les grans línies de força són conegudes de tothom: les editorials grans i petites, els manuals escolars, els premis, les promocions, les subvencions, la crítica, els valors, els interessos econòmics, els interessos polítics i culturals, la necessitat de consensuar els eixos d'una història literària nacional, la literatura per la literatura, les traduccions… Les aportacions de cada agent o tipus d'impuls són complementàries o contradictòries, específiques i diverses, i no només impacten sobre les vendes, sinó també sobre la formació del cànon, la historiografia o la construcció dels símbols i de les identitats culturals.
Ausiàs March: les traduccions italianes i la Università per Stranieri di Siena
Cèlia Nadal
El món de la literatura és dinàmic i complex, i les grans línies de força són conegudes de tothom: les editorials grans i petites, els manuals escolars, els premis, les promocions, les subvencions, la crítica, els valors, els interessos econòmics, els interessos polítics i culturals, la necessitat de consensuar els eixos d'una història literària nacional, la literatura per la literatura, les traduccions… Les aportacions de cada agent o tipus d'impuls són complementàries o contradictòries, específiques i diverses, i no només impacten sobre les vendes, sinó també sobre la formació del cànon, la historiografia o la construcció dels símbols i de les identitats culturals.
Seminaris de traducció a Farrera de Pallars
Iolanda Pelegrí
La Institució de les Lletres Catalanes va iniciar els Seminaris de Traducció Poètica a Farrera de Pallars el novembre de 1998. Va ser una de les primeres activitats que va promoure Francesc Parcerisas que el maig del mateix any havia estat nomenat director de la ILC, i que, ben aviat, a l’estiu, ja havia començat a buscar el lloc i els poetes estrangers per celebrar el primer seminari de traducció poètica.
Introducció a la poesia catalana
Ramon Pla i Arxé
La Renaixença —el moviment d’afirmació de la personalitat independent de la cultura catalana que inicià la construcció de la literatura contemporània— s’inicià, com s’ha explicat tradicionalment, amb la publicació (1833) d’un poema: La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau. La poesia fou considerada com el germen fundacional i, alhora, com la culminació d’una literatura, i com que, a més, aquesta modalitat literària tenia un procés de producció més àgil que el teatre o la novel·la, la poesia fou predominant durant la Renaixença.
La producció de narrativa en català
Ramon Pla i Arxé
La producció de narrativa en català durant els segles XIX i XX ha estat condicionada —i fomentada— per dos factors bàsics: la necessitat de tenir una llengua col·loquial amb dignitat literària —requisit tan imprescindible com difícil en una cultura sense normativa lingüística fins al 1913 i que no s’ensenyava a l’escola— i la convicció de la importància de la narrativa per incorporar al català el mercat majoritari dels lectors de novel·la.
El català i els Països Catalans
Hans-Ingo Radatz
El català és una llengua romànica occidental que fa frontera amb l’occità, l’aragonès i el castellà. Mentre que a l’edat mitjana encara presentava tantes semblances amb la seva llengua germana d’Occitània que al principi la romanística el considerava un dialecte de l’occità, al llarg dels segles s’ha apropat més al vocabulari, la morfologia i la sintaxi del castellà, però sense arribar a perdre tots els trets gal·loromànics.
Literatura, mercat i canvis tecnològics
Vicent Salvador
Certament, això que en diuen Literatura és una cosa ben difícil de definir. Producte de la cultura humana, o més exactament de les cultures dels humans, és un fenomen social molt sensible al context. Umberto Eco va encunyar fa anys una frase lapidària que il·lustra aquesta idea: «La literatura no és, sinó que esdevé».
Els clàssics medievals
Albert Soler
Entre els segles XIII i XV es genera en català una veritable tradició literària, rica, diversa i amb caràcter propi. El procés és similar al que es dóna en altres llengües i literatures europees medievals i presenta diversos moments rellevants.
