Poesies

Tornant del Liceu enla nit del
7 de novembre de 1893.

Furient va esclatant l’odi per la terra
regalen sang les colltorçades testes,
i cal anâ a les festes
amb pit ben esforçat, com a la guerra.

A cada esclat mortal – la gent trèmula es gira:
la crudeltat que avança, --la por que s’enretira,
se van partint el món…
Mirant el fill que mama, --la mare que sospira,
el pare arruga el front.

Pro l’infant innocent,
que deixa, satisfet, la buidada mamella,
se mira en ell, --se mira en ella,
i riu bàrbarament.