Baltasar Porcel
Les pomes d’or
“L’aire deturat, la lluminositat primera de la lluna plena amarant
cautelosa i blava la llarga vall. Veig Carla que se’n va, lleu ombra
errant entre les vagues ombres opalines. De més enllà dels turons, la
silueta dels quals em recorda les tortugues gegants desovant immòbils
en els sorrals perduts, sorgeixen les remors agòniques de la mar. La
nostra existència! Quin ardent cúmul de desitjos insaciables...
Em creia que el vent havia escampat les velles cendres, i heus ací que,
sobtadament, comencen a dreçar-se de nou, assedegades de vida, de la
meva vida, i fins i tot, venjatives. Aquesta nit tinc la sensació que
alguna cosa encara indefinida i tanmateix implacable s’ha apoderat de
l’estiu i de mi”
Baltasar Porcel, Les pomes d’or. Barcelona: Edicions 62, Editorial Planeta, 1980