Llibre dels viatges

Dos gats parnassians darrera els vidres,
al vell jardí del brollador minúscul
i unes variacions de César Franck
a mitja tarda, com si el món fos fet
únicament de moments com aquests
en què tot és present i alhora calla.
Què en quedarà de tots aquests parèntesis
que sempre he estimat massa?
D’aquest poema que no estriparé,
malgrat que m’ho plantejo?

I les corrupcions de Gottfried Benn,
els mots diamantins que vull fer meus.
I el meu passat, ungit
d’absència i fora de tot càlcul.