Aquells que no he estimat,
aquells que ni tan sols he conegut,
han de servar de mi la part més pura.
Vosaltres, solitaris, que direu el meu nom
i trobareu la pau llegint els meus poemes.
Per a vosaltres escric
amb l’efusió d’un abraç de germà.
No m’estimeu per l’esforç que suposa.
Escriure per a vosaltres
és com repetir-se lentament
els versos d’un poema estimat.
Quan llegiu els meus llibres
hi trobareu la vostra pròpia veu;
la buidor elemental del vostre viure
que us omple les mans de vent.
No vulgueu penetrar-ne el sentit.
Isoleu-vos en íntims jardins
o en cambres silencioses
i pregueu amb les meves –les vostres– paraules
meravellosament vives i actuals.
Jo, llavors, em faré visible en totes les coses.