Cada dona adora un feixista...
Sylvia Plath
Aquella part de mi que adorava un feixista
-o l’adora, qui ho sap!
jeu amb tu, jau amb tu.
No l’espanta la tomba. Cridada des de sempre
al domini més fosc,
mor amb tu, i viu de tu.
Ofrena tremolosa, no sap sinó seguir-te
i arrapar-se al teu mal
com al port més segur.
Medusa desossada, allò que de mi resta
malda per completar-se
sense tu, lluny de tu.
El bisturí vacil·la. Qui em viu a l’altra banda?
I com podré pensar-te
com si jo no fos tu?