Teatro
Abrir el artículo
Esperar i creure
D. Sam Abrams
Abans de plantejar la qüestió de la carrera d’Agustí Bartra com a traductor literari a l’exili, hem d’aclarir una sèrie de malentesos que es va repetint i perpetuant. El primer és l’afirmació que Bartra va ser autodidacte aprenent el francès i l’anglès. El francès el va estudiar als Maristes de Sabadell entre el 1917 i el 1921. I sospito que no va arribar a les mans dels Maristes de Sabadell completament in albis, perquè abans de marxar de Barcelona els seus pares l’havien escolaritzat entre el 1914 i el 1917 en un centre públic del barri del Guinardó que utilitzava elements del famós mètode Montessori, i estic plenament convençut que l’estudi d’una llengua estrangera entrava en la matèria escolar.
Catalan literature and translation in a globalized world
Carme Arenas i Simona Škrabec
The purpose of this report is to contribute to the debate on the state of literary translation both into and from Catalan in a globalized world.The importance of translation is generally acknowledged in all cultures, as a means to promote knowledge and as an element of construction of a culture and literature.
L’arquer amb una sola fletxa
Jana Balacciu Matei
He manllevat per a aquest article el títol d’un llibre d’Alexander Baumgarten, el filòsof romanès que coordina, a l’editorial romanesa Polirom, una prestigiosa col·lecció bilingüe dels millors pensadors medievals, Biblioteca Medieval. Dins aquesta col·lecció ha sortit aquest estiu la traducció de l’Ars brevis, la meva primera traducció d’un autor català, feta, és veritat, no del català, sinó del llatí, publicada fora de la col·lecció Biblioteca de Cultura Catalana, de la qual sóc l’editora des de l'any 1998. Per explicar com s'ha arribat fins aquí haig de fer una petita digressió.
El teatre català actual passa per un bon moment
Jordi Coca
La situació del teatre català actual concita unanimitat: la nostra dramatúrgia passa per un bon moment des de punts de vista quantitatius i per la diversitat de les propostes. De fet, en l’escena catalana potser mai no havien coincidit tants factors favorables com ara. D’una banda, amb la solució democràtica a la dictadura, Catalunya va recuperar a partir de 1977 una part de la seva sobirania que, posteriorment, a través de l’Estatut d’Autonomia aleshores semblava garantir el control d’algunes àrees, com per exemple cultura. De l’altra, els polítics de la nova situació van ser interessadament sensibles al fet que el teatre no és possible sense públic i que, per tant, és un art eminentment social.
El Decameró, vicissituds de la primera traducció al català modern
Eusebi Coromina
Coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptora, traductora i activista cultural Maria Aurèlia Capmany, el 2018 ha pogut aparèixer finalment la versió catalana que havia enllestit del Decameró, de Giovanni Bocaccio (1330-1375), molt probablement acabada el 1967, i inèdita a causa de diverses vicissituds.(1) El text boccaccià, escrit entre el 1349 i el 1351, és un recull de cent novel·letes en prosa amb un proemi i diversos versos al final de cada deu relats.
Catalan Dramatists, To and Fro:
A New Cosmopolitanism
Sharon G. Feldman
Travel and translation have typically served jointly as barometers of the vitality of the Catalan theatre scene. In Catalonia, mobility is often synonymous with prestige, and success in the theatre is frequently measured as a function of international range and reputation. Moreover, for dramatists writing in Catalan, ever conscious of the precarious condition of their language and cultural identity, their paradoxical position of both political distance and proximity in relation to Spain has, perhaps, accentuated their yearning to belong to a larger global sphere.
Traduir a la llengua universal
Montserrat Franquesa
El colofó de la Kataluna Antologio, l'ambiciosa obra que Jaume Grau Casas (Barcelona 1896 - València 1950) elaborà entre el setembre de 1923 i el desembre de 1925, deixa ben clar i amb majúscules l'objectiu que es proposa: «Aquesta Antologia catalana en la llengua auxiliar esperanto creada pel Dr. L. L. Zamenhof ha estat editada per tal de contribuir a fer conèixer arreu del món el tresor literari de la mil·lenària llengua dels catalans, plasmació vivent de l'ànima nostra.»
Exportar la literatura catalana: algunes observacions
Helena Guilera
El lector català –aquell que se sap dit i explicat en el corpus literari DO Catalunya– llegeix amb solemnitat una crítica publicada al Times Literary Supplement dedicada a l’edició traduïda d’una obra original escrita en català. Ja cap al final de l’article, el crític estranger proclama que l’autor de l’obra catalana en qüestió mereix ser comptat entre les veus literàries imprescindibles de tal o qual època, a escala universal. Commogut, el lector català no pot evitar sacsejar el cos sencer en un gest afirmatiu hiperbòlic, amb la mala fortuna que fa vessar el cafè sobre la prestigiosa revista.
Introducció a la poesia catalana
Johannes Hösle
La Marca Hispànica, des d’on va començar la Reconquesta de la costa mediterrània i el seu interior, gairebé amb independència de la «Reconquista» dels «espanyols» iniciada a les muntanyes cantàbriques de Castella la Vella, correspon en part a l’actual Catalunya. Les poblacions fortificades del nord dels Pirineus i les valls muntanyenques per on s’hi arribava, tan fàcils de defensar, es van convertir en un refugi per als cristians «francs» cada vegada que se sentien amenaçats. Barcelona i els seus voltants (Lluís I el Piadós havia reconquerit la ciutat a principi del segle IX) mantenien estretes relacions amb la Provença.
El traductor literari a l’era digital
Teresa Iribarren i Donadeu
Des de fa segles el traductor no només ha estat el mediador per excel·lència entre diferents sistemes literaris, sinó que també ha contribuït a establir llaços de diversa índole entre comunitats amb parles distintes. Més enllà de traslladar obres d’una llengua a una altra, molts traductors —sovint també autors amb creació pròpia— s’han consagrat a dur a terme una tasca de divulgació cultural entre pobles més o menys allunyats geogràficament, o fins i tot que cohabiten en un mateix territori, a fi de desvetllar un interès (idealment) mutu i, al capdavall, de propiciar una major entesa quan no es parla el mateix idioma ni es comparteixen uns mateixos imaginaris.
La Fira de Frankfurt (un abans i un després)
Jordi Jané i Lligé
Per definir l’impacte que va tenir la Fira de Frankfurt de 2007 en la difusió internacional de la literatura catalana pot resultar útil la comparació amb la significació que les Olimpíades de 1992 van tenir per Barcelona, salvant les manifestes distàncies existents entre ambdós esdeveniments.
Language Models and Catalan Translation
Joaquim Mallafrè
The process of how a translator acquires a language appropriate for translation is interesting because it transcends the individual, taking place, as it does in a shared cultural framework, whether in an intra-linguistic or an inter-linguistic community (in both cases the language models with any real influence are limited). In Catalonia, where Catalan has long struggled to survive under the shadow of Spanish, there has been some discussion about language models for translations into Catalan. Under Franco’s dictatorial regime, Catalan was banned in schools and the Catalan cultural tradition was eclipsed by the dominant culture. Thus, the codification and the style of the language have been transmitted by an intelligentsia that was very different from those found in more established societies. For example, the prestigious Catalan poet and translator, Josep Carner, was a symbol of a particular cultural movement at the beginning of the twentieth century, the Noucentisme. This movement belonged to a historical period that could not evolve normally and had no natural continuity. Due to this rupture caused by the Civil War and its aftermath, a present-day reader may find Carner’s style strange. The same is true of the style of Carles Riba, whose translation of The Odyssey is “a model for what some would have whished to be a standard model of cultured Catalan that was brutally frustrated”, according to Parcerisas (1997: 471). Parcerisas includes it amongst “those works that have marked and conditioned how translation has been understood” (485).
Catalan: the Historical and Social Background of a Romance Language
Josep Murgades
Descended from Latin, Catalan at present counts some ten million speakers, making it comparable numerically to both Dutch and the Scandinavian languages. In Spain, it is used in the Principality of Catalonia (capital Barcelona), the Valencia region or País Valencià (named after its capital) and the Balearic Islands (capital Palma de Mallorca); in France, in the Roussillon region (capital Perpignan); and throughout the Principality of Andorra, an independent state where it is the only official language.
Ausiàs March: les traduccions italianes i la Università per Stranieri di Siena
Cèlia Nadal
El món de la literatura és dinàmic i complex, i les grans línies de força són conegudes de tothom: les editorials grans i petites, els manuals escolars, els premis, les promocions, les subvencions, la crítica, els valors, els interessos econòmics, els interessos polítics i culturals, la necessitat de consensuar els eixos d'una història literària nacional, la literatura per la literatura, les traduccions… Les aportacions de cada agent o tipus d'impuls són complementàries o contradictòries, específiques i diverses, i no només impacten sobre les vendes, sinó també sobre la formació del cànon, la historiografia o la construcció dels símbols i de les identitats culturals.
Ausiàs March: les traduccions italianes i la Università per Stranieri di Siena
Cèlia Nadal
El món de la literatura és dinàmic i complex, i les grans línies de força són conegudes de tothom: les editorials grans i petites, els manuals escolars, els premis, les promocions, les subvencions, la crítica, els valors, els interessos econòmics, els interessos polítics i culturals, la necessitat de consensuar els eixos d'una història literària nacional, la literatura per la literatura, les traduccions… Les aportacions de cada agent o tipus d'impuls són complementàries o contradictòries, específiques i diverses, i no només impacten sobre les vendes, sinó també sobre la formació del cànon, la historiografia o la construcció dels símbols i de les identitats culturals.
Seminarios de traducción en Farrera de Pallars
Iolanda Pelegrí
La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) inició los Seminarios de Traducción Poética en Farrera de Pallars en noviembre de 1998. Fue una de las primeras actividades que promovió Francesc Parcerisas, que en mayo de ese mismo año había sido nombrado director de la ILC y, que enseguida, ese mismo verano, había empezado a buscar el lugar y los poetas extranjeros para celebrar el primer seminario de traducción poética.
Katalanische Poesie
Ramon Pla i Arxé
Der Beginn der Renaixença – der Bewegung der Bestätigung des unabhängigen Charakters der katalanischen Kultur, mit der die Herausbildung der zeitgenössischen Literatur begann – wird traditionell mit der Veröffentlichung (1833) des Gedichts "La Pàtria" [Die Heimat] von Bonaventura Carles Aribau festgesetzt. Die Dichtung galt in dieser Zeit als Ursprung und zugleich als Höhepunkt einer Literatur und war außerdem fruchtbarer als die Prosa und das Theater, was sie während der gesamten Renaixença zur vorherrschenden Gattung machte.
The output of fiction written in Catalan
Ramon Pla i Arxé
The output of fiction written in Catalan during the nineteenth and twentieth centuries was conditioned and encouraged by two basic factors: the need to have a colloquial language of literary merit – an essential yet difficult requirement in a culture whose language had no rules of grammar until 1913 and was not taught in schools – and a belief in the importance of fiction in order for Catalan to be part of the large market for readers of novels.
Das Katalanische und die katalanische Länder
Hans-Ingo Radatz
Das Katalanische ist eine westromanische Sprache, die zwischen dem Okzitanischen und dem Aragonesischen bzw. Kastilischen steht. Während es im Mittelalter noch so viele Gemeinsamkeiten mit seiner Schwestersprache Okzitanisch aufwies, dass die frühe Romanistik Katalanisch für einen okzitanischen Dialekt hielt, hat es sich im Laufe der Jahrhunderte in Wortschatz, Morphologie und Syntax dem Spanischen angenähert, ohne dabei allerdings alle galloromanischen Züge verloren zu haben.
Literatura, mercat i canvis tecnològics
Vicent Salvador
Certament, això que en diuen Literatura és una cosa ben difícil de definir. Producte de la cultura humana, o més exactament de les cultures dels humans, és un fenomen social molt sensible al context. Umberto Eco va encunyar fa anys una frase lapidària que il·lustra aquesta idea: «La literatura no és, sinó que esdevé».
Classiques médiévaux
Albert Soler
Du XIIIème siècle au XVème siècle est créée en catalan une véritable tradition littéraire, riche, diverse, ayant un style personnel. Le processus est semblable à celui que connaissent d'autres langues et littératures européennes médiévales et présente différents moments d'importance.
