Sol amb tu, sola. Per a ningú. Entre el polsim nadiu de fulles oblidades, entre el brunzit turbulent d'astres futurs, pertot, partió constant de l'ombra.
Agenollada, espellada, martiritzada, veu que ha perdut la seva boca.
Lluís Solà, Sol amb tu, sola. A: De veu en veu: obra poètica I (1960-1999). Barcelona: Proa, 2001, p. 83.