Poesies

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels

Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau.

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,

de la font a la mar – la nostra pàtria antiga.

(1937)