Portada > Traduccions de la literatura catalana > Resultats de la cerca
Resultats de la cerca
«Ingeborg Bachmann és la primera dona de la literatura de postguerra en l’àmbit de la llengua alemanya que va descriure amb mitjans radicalment poètics la continuïtat de la guerra, de la tortura, de l’anihilament que té lloc en la societat, en les relacions entre homes i dones.» (Elfriede Jelinek)
Honoré de Balzac (1799-1850), de personalitat desbordant i una ambició immensa, va viure perseguit pels deutes i obsedit pel somni de crear una gran obra —a la qual finalment va posar el títol de Comèdia Humana—, formada per una setantena llarga de llibres. Aquesta gran obra havia de retratar […]
John Banville és un personatge poc convencional. El petit de tres germans d’una humil família de Wexford, Irlanda, va decidir no anar a la universitat quan en va ser l’hora, i malgrat alguns remordiments inicials ara no se’n penedeix gaire.
Quasi vint-i-cinc anys avalen la trajectòria d’una de les novel·listes més destacades de la literatura catalana contemporània. Sens dubte, és l’autora que més ha sabut fidelitzar un públic lector molt ampli que en els darrers anys ha ultrapassat les fronteres i ha entrat amb força dins la […]
Quan el maig de 1845 Robert Browning va anar a visitar per primer cop Elizabeth Barrett, feia uns quants anys que ella vivia reclosa, com una invàlida, a casa de la seva família, sense més companyia que la dels seus germans i el gos Flush, i amb molt poca esperança d’una vida millor. Era […]
Agustí
Bartra va néixer el 1908 a Barcelona i des de ben petit ja tenia una
passió per la lectura. L’any 1934, quan va començar a escriure,
va guanyar un concurs de contes socials organitzar per l’Ateneu
Enciclopèdic Popular i, poc temps després, va començar a
col·laborar amb les revistes Mirador,
Meridià
i
Amic.
El
1936 […]
Carles Batlle (1963) reuneix la triple condició d’autor teatral, professor de dramatúrgia i teòric del teatre. Parlem d’un home de teatre complet que amb Adrià Gual (1891-1902): per un teatre simbolista (2001) ja va fer una contribució imprescindible com a historiador d’un dels personatges […]
El pare de Charles Baudelaire va morir quan el futur poeta tenia sis anys. La vídua no va tardar gaire a casar-se amb Jacques Aupick, militar de carrera, que representava tot el que Charles rebutjaria: el poder, la disciplina, les convencions.
Vint-i-cinc anys encarant-se al full en blanc han permès a Lluís-Anton Baulenas (1958) de trobar l’equilibri entre la literatura popular i la tècnica d’ambició més literària. El domini lingüístic, el ritme, la versemblança, la sinceritat temàtica i el mirall social són alguns dels jocs […]
Faraj Bayraqdar (1951) va néixer a Tir, una petita vila de Síria, propera a la ciutat d’Homs. Durant la seva època d’estudiant a Damasc, ell i un grup d’amics es van dedicar a fer una revista literària, però a causa d’algunes de les opinions expressades en la publicació fou arrestat i empresonat.
Les obres de Samuel Beckett (1906-1989) no són fàcils, però s’acaben imposant. Reflecteixen la buidor de l’existència, la banalitat recurrent dels actes humans, les situacions sense sortida aparent, absurdes de tan reals, amb un llenguatge destil·lat fins a l’abstracció per resseguir-ne la […]
Sergi Belbel va néixer a Terrassa (Barcelona) l’any 1963. De ben jove ja es va dedicar al teatre. Mentre estudiava filologia romànica i francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona, estudis que va finalitzar el 1986, va ser membre fundador de l’Aula de Teatre d’aquesta universitat i, a més, […]
L’obra de Xuan Bello és, probablement, una de les més singulars que ha donat no sols la literatura asturiana dels darrers vint anys sinó fins i tot la cultura hispànica recent. De fet, es pot afirmar que Bello, amb el seu celebrat Història universal de Paniceiros (Adesiara Editorial), va […]
Membre de la Generación Crítica o del 45 al seu país, Mario Benedetti ha tingut l’encert de condensar senzillesa i do de la paraula en un corpus que abraça tots els gèneres literaris i amb títols traduïts a l’anglès, l’italià, l’alemany, el portuguès, el rus o el francès, entre una […]
Al llarg de quaranta-quatre anys Josep M. Benet i Jornet ha configurat un personal i compacte univers dramàtic, format per quaranta-sis obres i caracteritzat per unes constants temàtiques, per la recerca de nous codis formals i expressius i per la voluntat d’evitar la identificació del seu teatre amb una determinada estètica.
L’extensa i variada obra d’Ambrose Bierce va conèixer a principis del segle XX un èxit editorial comparable al del seu coetani Mark Twain. Poc després, però, l’humor irascible i desenganyat de l’autor va ofendre el gust dels crítics i les seves obres van eclipsar-se, admirades gairebé […]
Leire Bilbao Barruetabeña va néixer a Ondarroa (Biscaia) el 1978. És llicenciada en dret econòmic per la Universitat de Deusto.
Hildegarda va néixer el 1098 a Bermersheim (Renània). Als vuit anys va ser confiada a la comunitat femenina que depenia del monestir benedictí de Disibodenberg. L’abadessa Jutta s’encarregà de la instrucció de la noia, que als quinze anys prengué el vel. Amb Jutta, Hildegarda aprengué a llegir, […]
Itxaro Borda va néixer a Baiona (Lapurdi) el 1959, on viu actualment, tot i haver viscut en molts altres llocs, a Oragarre (Baixa Navarra) i Maule (Zuberoa), però també a Pau (Occitània) i a París (França).
António Tomás Botto va néixer a Alvega, un llogaret portuguès, el 1897. Alguns anys després, a causa de la feina del pare, la família es traslladà a Lisboa, al barri d’Alfama, l’ambient popular del qual es manifesta en la poesia i el teatre bottians.
És difícil resumir en poques paraules una traducció que ja ha arribat als tres volums de més de set-centes pàgines de les Obres completes (el tercer està en curs de publicació), que ha dut a terme l’Institut del Teatre, i que encara s’hi han d’incloure un parell de volums més.
Joan Brossa, nascut a Barcelona el 19 de gener de 1919, és el poeta avantguardista català més representatiu del segle XX. De família menestral, als disset anys hagué d’anar a la guerra on començà la seva carrera poètica. Als anys quaranta, gràcies a la coneixença de J. V. Foix, Joan Miró […]
Amb el suport de:
