Resultats de la cerca

El gran comediògraf francès Jean-Baptiste Poquelin, Molière, és un dels autors dramàtics estrangers que ha estat més traduït al català al llarg del temps. Al darrer terç del segle XVIII les seves peces ja es representaven en alguns territoris dels Països Catalans, com ara a Mallorca, on Lluís […]

Amin Maalouf (Beirut, 1949) es podria descriure com un «constructor de ponts» entre les dues ribes de la Mediterrània, uns ponts que no tenen sinó l’objectiu de lluitar contra la discriminació, les guerres de civilitzacions i tot allò que alimenta l’odi entre cultures.

«Brasil ja existia fa cent anys», deia Jordi Sebastià a El Temps en una ressenya de L’Alienista, la primera traducció de Joaquim Maria Machado de Assis (1839-1908) al català, a càrrec de Xavier Pàmies, l’any 1996. De fet, el Brasil existia abans i tot, però fa cent anys la seva […]

Juan Ramon Madariaga Abaitua va néixer a Bilbao (Biscaia) el 1962 i va estudiar filologia basca a la Universitat de Deusto (Biscaia), on posteriorment va ser professor d’èuscar.

Óssip Emilevitx Mandelstam (О́сип Эми́льевич Мандельшта́м, 1891-1938), forma part del grup d’autors que van viure en l’edat de plata de la literatura russa (cap a principi del segle XX). El seu estil directe, clar i crític, a més de la seva tràgica mort en mans del […]

Norman Manea excel·leix com un dels autors contemporanis més importants. Nat a la regió de la Bucovina al nord-est de Romania l’any 1936, viu als Estats Units d'ençà de 1986, després d’haver fugit del país gràcies a una beca al Berlín occidental.

Després d’una joventut rebel i experimental, Katherine Mansfield va viure turmentada per la malaltia, la solitud i el pressentiment de la mort. Mitja dotzena de reculls de contes i un llibre de poemes conformen l’obra que ens ha deixat, publicada, en part, pòstumament. Una obra breu i una biografia […]

Joan Maragall (1860-1911) poeta de la «paraula viva» i periodista d’opinió, que escriu entre la tradició romàntica de la Renaixença i els noucentistes de la Mancomunitat. És el primer que fa poesia en el català de Barcelona, amb naturalitat. Modern, més que no pas pels motius, per la manera […]

Maria-Mercè Marçal (1952-1998), coneguda sobretot com a poeta, però també professora, traductora i crítica literària, va dedicar la seva obra i una decidida militància feminista en el camp cultural a explorar la significació de l’experiència femenina en el món en què li va tocar viure. Va […]

Sens dubte, la literatura catalana medieval ha d’agrair les seves obres clàssiques més importants al que aleshores era el regne de València. En prosa, el gran clàssic és Joanot Martorell amb el seu Tirant lo Blanc, una novel·la de cavalleries magnífica i sorprenentment moderna; en canvi, […]

Joan Margarit i Consarnau va néixer a Sanaüja (la Segarra) l’any 1938. És un poeta de la postguerra. La seva veu, severa i consoladora alhora, sembla una veu adequada per al nostre temps. Els primers anys, a causa de les circumstàncies polítiques, publicava poesia en espanyol, però el 1981 es […]

Gerardo Markuleta (Oñati,Guipúscoa, 1963) viu a Vitòria i és llicenciat en filologia hispànica i filologia basca. També és intèrpret jurat d’èuscar.

En el naixement poètic de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-Vic, 2003) va ser cabdal el fet que als dinou anys la tuberculosi l’obligués a estar tot un any al llit. Havia nascut al si d’una família de treballadors, a Roda de Ter. El seu pare era manyà i la seva mare era obrera de «la Blava», […]

Tirant lo Blanc, la gran obra de la narrativa del segle XV en català, la que més fortuna tingué i té, dins i fora del nostre àmbit lingüístic, amb traduccions a l’italià i a l’espanyol dutes a terme ja en el segle XVI, la va escriure un cavaller nascut a València entre el 1405 i […]

Miren Agurtzane Meabe Plaza va néixer a Lekeitio (Biscaia) el 1962. Va estudiar magisteri i filologia basca. Va treballar de professora i, posteriorment, s’ha dedicat a la producció de llibres de text, a l’editorial Giltza (Edebé).

Bernat Metge va viure en una de les èpoques més convulses de la història de Catalunya: nascut poc abans de l’esclat de la Pesta Negra (1347), va ser testimoni de la guerra amb Castella (la Guerra dels dos Peres, 1356-66), de la profunda crisi social i econòmica que va caracteritzar el final del […]

Czeslaw Milosz (Szetejne, 1911-Cracòvia, 2004) és un dels escriptors més importants del segle XX. Ha escrit assaigs, novel·les i poesia, però per damunt de tot s’ha considerat sempre un poeta. El fet d’haver pogut entreveure la manipulació del poder en la literatura i la cultura es tradueix […]

Joan Francesc Mira i Casterà (València, 1939) és escriptor (assagista i narrador), antropòleg i professor de grec. Aquests tres oficis, i el de traductor que també practica, conformen la manera de mirar el món d’aquest intel·lectual. Més enllà dels treballs d’antropologia pròpiament dits, […]

La meva primera trobada amb Pau Miró (1974) va tenir lloc al Cafè Zurich, a la plaça de Catalunya: un bar històric i preciós a la plaça més representativa de la ciutat; l’autor volia impressionar-me! Amb motiu del seu primer viatge a Nàpols, si no recordo malament, ens vam citar al Caffè […]

Manuel Molins (Alfara del Patriarca, l’Horta, 1946) és un dels dramaturgs més feliçment «excèntric» del teatre català contemporani. Va iniciar la seva trajectòria teatral, com a autor i director d’escena, en el mític Grup 49, una de les companyies més castigades per la censura franquista i postfranquista.

Jesús Moncada i Estruga neix a Mequinensa (Baix Cinca) l’1 de desembre de 1941 —en l’etapa més dura de la postguerra i en una vila de vençuts—, dins una família de petits comerciants arrelada en aquesta població situada a la confluència dels rius Segre i Ebre. Cap al 1966, encoratjat per […]

Què n’és de bo, Quim Monzó (Barcelona, 1952). Ja des dels anys setanta, els seus contes, les seves novel·les, els articles i reportatges, els seus acudits i les seves bromes gràfiques han marcat la pauta i han aconseguit una enorme repercussió popular. Monzó és un escriptor fonamental, amb […]

Ramon Muntaner va néixer a la vila de Peralada el 1265, en els darrers anys del regnat Jaume I el Conqueridor (1213-1276). Amb tan sols deu anys, el 1275, va formar part del seguici de l’infant Pere, el futur Pere III el Gran (1276-1285) que s’havia d’entrevistar a París amb el rei de França, […]

1 d’abril de 1978, Tòquio. Un migdia calorós, l’amo d’un bar de jazz compra una cervesa i s’asseu a la grada exterior de l’estadi Jingu, a l’herba. Des d’allà observa el partit entre els Yakult Swallows i els Hiroshima Carps. És el torn de bateig dels Yakults i els seus oponents llancen […]

«Escric pel mateix motiu que fumo i bec. És el motiu pel que respiro. És la meva manera de ser. No sé fer cap altra cosa.»