Facebook Twitter
Portada > Traduccions de la literatura catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

Thanassis Valtinós va néixer a Arcàdia, el 1932. Després d’un pas fugaç per la Facultat de Ciències Polítiques fa estudis de cinematografia, fet que marcarà decisivament la seva trajectòria professional posterior. Intel·lectual polifacètic, ha traduït i adaptat tragèdies d’Eurípides […]
L’any 2002, la celebració del centenari de la mort de Verdaguer va promoure una relectura i posada al dia de l’obra d’aquest escriptor. La categoria de Verdaguer s’havia anat encongint per culpa d’uns prejudicis antireligiosos inversament proporcionals al coneixement dels seus escrits. A la […]
En el panorama de la literatura portuguesa destaca la prosa oratòria d’aquest jesuïta barroc, coronat per Fernando Pessoa com a «emperador de la llengua portuguesa». Curiosament, a diferència de la majoria de literatures i a semblança d’unes poques, els més grans prosistes en portuguès abans […]
Dimitrios Vikelas (Siros, 1835-Atenes, 1908) és un dels representants de la narrativa grega de l’últim quart del segle XIX. Va néixer a l’illa de Siros, catorze anys després de la Guerra de Independència contra els turcs de 1821, al si d’una família de comerciants benestants que s’establiren, […]
Llorenç Villalonga i Pons (Palma de Mallorca, 1897-1980) és l’exponent més important de la narrativa mallorquina del segle XX. Provinent d’una família de terratinents rurals, va estudiar medicina i es va especialitzar en psiquiatria, activitat a la qual es va dedicar professionalment. Jove energètic […]
Joan Vinyoli (1914-1984), a part d’un parell o tres de conferències o pròlegs sobre poesia, només va escriure poesia: realitats de vida i somni xopes d’humanitat. I la seva és una humanitat aventurada en la relació amb els altres, aventurada en la contemplació del món i aventurada en l’aconduir-se ell mateix veritat enllà.
Geòrgios Viziïnós, nascut el 1849 al poble de Vizi, a la Tràcia turca, i mort de sífilis el 1896 al manicomi dels afores d’Atenes, després d’una vida atzarosa i plena de vicissituds de tota mena, ens ha deixat una obra literària, la importància de la qual és, avui dia, reconeguda unànimement.
«Desitjava que Ulisses no arribés mai a Ítaca, que els vents del mar empenyessin la seva barca per sempre més cap al Pèlag, cap a un altre error i un altre descobriment.» Aquest autoretrat involuntari ens remet a una figura molt singular i decididament polièdrica del panorama artístic italià […]
Isabel Banal: Allez, 2004, figures d'escaiola, mocadors de fer farcells, maletes i bosses de viatge.
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: