Joan Vinyoli (1914-1984), a part d’un parell o tres de conferències o pròlegs sobre poesia, només va escriure poesia: realitats de vida i somni xopes d’humanitat. I la seva és una humanitat aventurada en la relació amb els altres, aventurada en la contemplació del món i aventurada en l’aconduir-se ell mateix veritat enllà.