Guillem Colom i Ferrà
(Sóller,
1890 – Palma, 1979). Poeta, dramaturg i filòleg. Fou alumne de Llorenç Riber↑
al seminari de Mallorca, que abandonà el 1906, dos anys després d’haver-hi
ingressat. Estudià a l’Institut Balear i el 1912 es traslladà a Barcelona per
cursar filosofia i lletres. Com altres representants de l’Escola Mallorquina
formats a la Ciutat Comtal que conegueren les realitzacions dels intel·lectuals
noucentistes, sentia una profunda preocupació per l’endarreriment i l’isolament
de la societat illenca, que volia modernitzar. Cal destacar les seves
col·laboracions en publicacions com l’Almanac de les Lletres i La
Nostra Terra, la participació als certàmens dels Jocs Florals i
l’organització de tertúlies literàries clandestines a casa seva, que reunien
escriptors de les Illes, del Principat i del País Valencià. Aquest esperit
renovador, juntament amb els gustos literaris personals, es reflectí en la
notable activitat traductora que dugué a terme. Com ell mateix explica en el
llibre de memòries Entre el caliu i la cendra (1972), les traduccions li
permetien d’ampliar els horitzons de la llengua catalana i de fer entrar aires
nous en la cultura mallorquina que, especialment després de la guerra, corria
el perill d’estancar-se. Entre les obres versionades sobresurt la presència de
la literatura provençal. De Frederic Mistral, en traduí Nerto i Memòries
i contarellesabans de la guerra,
i el 1958 se’n publicà la versió de les Obres completes, en què Colom
aplegà les seves traduccions publicades i inèdites i les de Maria Antònia Salvà↑.
Fou precisament a partir de la lectura del manuscrit de la versió de Mireia
de Salvà que sentí la necessitat d’acostar exhaustivament Mistral. A més de les
dues traduccions esmentades, el volum del 1958 inclou la versió de Salvà de Mireia
i de Les illes d’or, i la de Calendal, El poema del Rose, La
collita de l’oliva i La reina Joana elaborades per Colom. Amb Miquel
Forteza↑ traduí en vers lliure el poema Evangelina de Longfellow. En col·laboració amb Miquel
Dolç↑, les Silves d’Estaci i Els Lusíades de Camões.
Segons explica en les memòries, el 1965 acabà la versió rítmica de les Obres
completes d’Horaci (la Miscel·lània Crexells, publicada el 1929 per
la Fundació Bernat Metge, n’inclou vuit odes) i començà la de les Tragèdies
d’Èsquil.
[Assumpta Forteza]
MISTRAL, Frederic
Nerto. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1928.
AUBANEL, Teodor
La magrana entreoberta. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1930.
MISTRAL, Frederic
Memòries i contarelles. Barcelona: Barcino, 1931-1933.
ESTACI, Publi Papini
Silves. Barcelona: 1957-1960. (FBM, 125, 128 i 135) [Amb Miquel Dolç]
LONGFELLOW, Henry W.
Evangelina. Barcelona: Selecta, 1958. [Amb Miquel Forteza]
MISTRAL, Frederic
Obres completes. Barcelona: Selecta, 1958. [Amb Maria Antònia
Salvà]
MERTON, Thomas
La muntanya dels set cercles. Barcelona: Selecta, 1963.
CAMÕES, Luís de
Els Lusíades. Barcelona: Alpha, 1964. [Amb Miquel Dolç]