Josep Pin i Soler (Tarragona, 1842-1927). Novel·lista i dramaturg. Després de treballar com a ebenista a Barcelona, estudià filosofia i lletres a Madrid. Involucrat en una revolta estudiantil, hagué d’exiliar-se el 1865 i s\'instal·là a Marsella, on, a més de desenvolupar activitats diverses (com la traducció de novel·les al castellà), començà a escriure. A partir del 1887, en tornar a Catalunya, desplegà una gran activitat literària: escriví narrativa, teatre, impressions de viatge i altres obres de tema divers. No fou fins a la vellesa que es dedicà amb certa intensitat a la traducció, principalment amb la publicació, a partir del 1910, d’una \"Biblioteca d\'Humanistes\", de la qual fou l’editor i el traductor. Es tracta d’una empresa important: deu volums, apareguts al llarg d’onze anys, d’obres de sis autors inèdits en català (alguns encara no han estat traduïts de nou), humanistes de primera fila: Elogi de la follia, Col·loquisi el Llibre de civilitat puerild\'Erasme, la Utopiade Thomas More, els Diàlegsde Joan Lluís Vives, el Philobiblonde Ricard de Bury, els Diàlegs de les armes i llinatges de la noblesa d\'Espanya d\'Antoni Agustí i El príncepi diverses comèdies i poemesde Maquiavel. Totes les obres foren traslladades del llatí, excepte la d’Antoni Agustí, que havia redactat els Diàlegs de les armes en castellà, i els dos volums de Maquiavel, que Pin i Soler reescriví de l’italià. L’objectiu d’aquesta biblioteca fou posar en català un sèrie d’obres fonamentals de l’humanisme que no havien estat mai abans traduïdes: Erasme, More, Vives i Maquiavel (els volums d’Agustí i Ricard de Bury responen més aviat a interessos personals). Sembla que tenia el projecte de publicar també una obra de Francisco Sánchez (El Brocense), alguna de Francis Bacon i alguns estudis sobre Ramon Llull^↑, autor pel qual sempre sentí un gran interès. Joan Cavallé i Joaquim Mallafrè^↑, en un estudi detallat de dues d’aquestes traduccions (la Utopia i la Mandràgola), exposen les característiques que presenten. En primer lloc, una tirada cap a la condensació quan el traductor, com ell mateix explica en l’estudi preliminar a la Utopia, considera que hi ha repeticions o que la mateixa idea es podria expressar de manera més sintètica; això implica que la versió catalana de la Utopia, en què aquesta tendència és més remarcable, tingui quinze pàgines menys que l’original. En segon lloc, també en destaquen la flexibilitat i l’expressivitat, la recerca de la naturalitat i fins i tot de l’expressió popular, de manera que preserva més aviat el sentit que la forma, i procura traduir la intenció de l’original més que no pas mantenir-se molt literal. Cal esmentar una darrera traducció, de l’anglès, que restà inèdita (sense data, era acabada el desembre del 1915): Raymond Lull First Missionary to the Moslems(1902), de Samuel M. Zwemer, que traduí amb el títol Ramon Lull primer missionista cristià en terres musulmanes [Victòria Alsina]