Jordi Teixidor i Martínez (Barcelona, 1939). Dramaturg, narrador, assagista i professor d’art dramàtic. Fill d’exiliats, visqué a França fins al 1950. El 1965 s’inicià com a autor, director i actor amb l’obra Un fèretre per Artur. Tres anys més tard guanyà el premi Josep M. de Sagarra amb El retaule del flautista, comèdia que, estrenada el 1971, assolí la fita de sobrepassar les mil representacions consecutives. Ha escrit i ha estrenat més d’una dotzena d’obres dramàtiques. També ha conreat la narrativa i l’assaig, amb estudis com El drama, espectacle i transgressió(1989), L’estructura del drama clàssic (2002) i Manual de la rima (2005). A final dels anys vuitanta i principi dels noranta adaptà dues obres del comediògraf italià del segle xviii Carlo Goldoni, L’autèntic amic i Mirandolina, i El joc de l’amor i de l’atzar, la comèdia més famosa del dramaturg francès igualment setcentista Pierre de Marivaux. Els anys noranta també adaptà de l’anglès la peça en tres actes La parella singular de Neil Simon (que roman inèdita a l’Institut del Teatre). Posteriorment ha traduït l’adaptació d’Armonía Rodríguez de l’obra cabdal de Miguel de Cervantes, Don Quixot. Abans havia traslladat al castellà Prosas satíricas y poéticas (1981) de Leopardi. [Pilar Godayol]