Jordi Teixidor i Martínez
(Barcelona, 1939). Dramaturg, narrador, assagista i professor d’art
dramàtic. Fill d’exiliats, visqué a França fins al 1950. El 1965 s’inicià com a
autor, director i actor amb l’obra Un fèretre per Artur. Tres anys més
tard guanyà el premi Josep M. de Sagarra amb El retaule del flautista,
comèdia que, estrenada el 1971, assolí la fita de sobrepassar les mil
representacions consecutives. Ha escrit i ha estrenat més d’una dotzena d’obres
dramàtiques. També ha conreat la narrativa i l’assaig, amb estudis com El
drama, espectacle i transgressió(1989), L’estructura del drama clàssic
(2002) i Manual de la rima (2005). A
final dels anys vuitanta i principi dels noranta adaptà dues obres del
comediògraf italià del segle xviii
Carlo Goldoni, L’autèntic amic i Mirandolina, i El joc de
l’amor i de l’atzar, la comèdia més famosa del dramaturg francès igualment
setcentista Pierre de Marivaux. Els anys noranta també adaptà de l’anglès la
peça en tres actes La parella singular
de Neil Simon (que roman inèdita a l’Institut del Teatre). Posteriorment ha
traduït l’adaptació d’Armonía Rodríguez de l’obra cabdal de Miguel de
Cervantes, Don Quixot. Abans havia traslladat al castellà Prosas satíricas y poéticas (1981) de
Leopardi.
[Pilar Godayol]
GOLDONI, Carlo
L’autèntic amic. Barcelona: Edicions 62, 1988.
GOLDONI, Carlo
Mirandolina. Barcelona:Edicions 62, 1991.
MARIVAUX, Pierre de
El joc de
l’amor i de l’atzar.
Barcelona: IT, 1993.
RODRÍGUEZ, Armonía
Don
Quixot.
Barcelona: La Busca, 2005.