Ambrosi Carrion i Juan (Barcelona, 1888 – Cornellà de Conflent, 1973). Dramaturg, poeta i novel·lista. Doctor en filosofia i lletres, fundador d’El Teatre Catalài professor de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic de Barcelona, fou president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. Director del Teatre de Guerra de la Generalitat, s’exilià el 1939 i fixà la residència a París, on presidí el Casal de Catalunya i on continuà escrivint. De la quarantena de peces que estrenà per al teatre (la primera, Tribut al mar, el 1911), unes vint-i-cinc foren impreses. Adaptà a l’escena catalana una obra de Goldoni, La vídua desitjada, i de Mistral, Mireia(“adaptació escènica en quatreactes”). Traduí en vers el poema del segle v atribuït a Museu: Hero i Leandre, en una edició que incloïa una versió literal en prosa de Lluís Segalà^↑ i, en un apèndix, les dues inèdites en vers, del segle xix, de Pau Bertran i Bros^↑ i Josep M. Pallicer i Pagès^↑. El 1913 traduí Othello de Shakespeare, al castellà. [M. Elena Carné i Masllorens]