Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936). Filòleg i professor. Va estudiar germanística i romanística a les universitats de Barcelona i de Colònia i va doctorar-se en filosofia i lletres a Barcelona. L’any 1964 va traslladar-se a viure a Alemanya, on va ensenyar català a la universitat de Friburg de Brisgòvia i a la de Heidelberg. Col·labora habitualment amb articles sobre temes lingüístics i literaris i amb traduccions a revistes com L’Aiguadolç, Estudis Romànics, Zeitschrift für Romanische Philologie o Revue d´Études Catalanes. És autor dels estudis i les gramàtiques Handbuch des Katalanischen(1973), La nostra llengua (1984), El parlar de la Codonyera (1980) i El català a l’Aragó (1989). Ha traduït sobretot de l’alemany, però també de l’anglès, el castellà, l’occità, el romanès i el turc. Coincidint amb l’eclosió de les traduccions al català a la dècada dels seixanta, va traslladar dues novel·les de Bertolt Brecht i dues de policíaques de Friedrich Dürrenmatt per a “La Cua de Palla”, i va publicar, en col·laboració amb Feliu Formosa^↑, A la paret escrit amb guix. Poesia alemanya de combat, que donava a conèixer per primera vegada en català autors tan significatius com Paul Celan, Ingeborg Bachmann i Hans Magnus Enzensberger, entre d’altres (alguns poemes que van ser censurats en aquell moment van aparèixer després a L´Aiguadolç 14, 1991). Ja a la dècada dels setanta va sortir a llum la seva traducció de la novel·la Catoia l´enfarinat, de l’occità Joan Bodon, i a la dels vuitanta va traduir dues peces de teatre de Friedrich Schiller (Els bandits i Càbala i amor), a més d’un volum d’assaigs de Sigmund Freud, un altre de György Lukács i una novel·la infantil de Peter Härtling. L’any 1994 va publicar, en col·laboració amb Sigrid Schmidt von der Twer, unes versions del poeta turc Orhan Veli a L´Aiguadolç (19-20); el 1996 va donar a conèixer els vuit poemes romanesos de Paul Celan també a L´Aiguadolç (22); el 1999 va aparèixer la traducció de la novel·la Les illes Àrande l’irlandès d’expressió anglesa John Millington Synge; el 2001 la de la novel·la curta El gualde Ramon J. Sender (en una edició trilingüe castellana, aragonesa i catalana) i la del document autobiogràfic Una joventut a Alemanya, d’Ernst Toller, i el 2002 la ja clàssica antologia de la poesia expressionista alemanya elaborada per Kurt Pinthus amb el títol El crepuscle de la humanitat; en la nota “Sobre la traducció” defensava l’ús de mots propis d’un registre culte, com “llur, suara i alguns qualques”, i d’altres que poden considerar-se més o menys dialectals. També ha traduït algunes obres al castellà: l’antologia Poesía alemana del Barroco (1981), Once farsas de carnaval (1982) de Hans Sachs o La marcha de Radetzky (1989) de Joseph Roth. És autor d’una traducció catalana inèdita del Lenz de Georg Büchner, de la qual va publicar alguns fragments a L´Aiguadolç (9-10, 1989), i d’una altra de Primera història d’Esther, de Salvador Espriu^↑, a l’alemany. [Ramon Farrés]