Carme Serrallonga i Calafell
(Barcelona, 1909-1997).
Pedagoga. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el
1931. L’any següent fou una de les fundadores de l’Institut-Escola de la
Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra civil i suprimits els centres que
havia creat la Generalitat, el 1939 creà l’escola Isabel de Villena seguint la
mateixa línia pedagògica. Professora d’ortofonia de l’Escola d’Art Dramàtic
Adrià Gual, la seva passió pel teatre va anar molt més lluny: bona coneixedora
de diversos idiomes, especialment l’alemany, l’anglès, el francès i l’italià,
traduí una vintena d’obres del teatre universal (alguna encara sense publicar),
d’autors com Jean Genet, Zakes Mda, Carl Sternheim, Ester Vilar o el seu
admirat Bertolt Brecht. Explicava que havia començat a aprendre alemany per
poder conèixer a fons l’obra de Brecht, de qui el 1966 traduí La bona persona de Sezuan, a proposta de
Ricard Salvat, i després cinc títols més. De l’alemany també
traslladà autors com Georg Büchner, Heinrich Böll, Alfred Döblin, Friedrich
Dürrenmatt, Peter Handke, György Lukács, Goethe, Mozart, Hans Peter Richter,
Arthur Schnitzler o Frank Wedekind. De Döblin, màxim representant de
l’expressionisme literari, traslladà Berlin
Alexanderplatz –una mena de desafiament traductològic–, Els de Lobenstein van a Bohèmia i L’assassinat d’un botó, dos reculls de
relats que indaguen sobre les fatalitats culturals que frustren el
desenvolupament individual, tema comú entre la majoria dels escriptors
germànics que traduí. A més de l’alta literatura alemanya, Serrallonga féu
petites incursions en la literatura anglesa i nord-americana, la italiana i,
fins i tot, la sud-africana, amb la versió Romàntica
història d’una monja de Zakes Mda (inèdita). De l’anglès traduí El dret d’escollir de Brian Clarke, que
incorpora a la comèdia els problemes crucials de la societat actual, Una habitació amb bona vista d’E. M. Forster,
en què el rígid convencionalisme de les classes mitjanes angleses és retratat
sense concessions en un grup de turistes que fan estada a Florència, i A la glorieta de Jane Bowles, la
biografia de la qual la fascinava. De l’italià, llengua per la qual sentia
certa debilitat, per tal com té “una àmplia disponibilitat de recursos i unes
construccions precioses”, versionà El
difunt Mattia Pascalde Luigi Pirandello, obra mestra del premi Nobel que
aborda amb tendresa i ironia la tragèdia del ser i no ser de l’home modern, El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio
Bassani, retrat de la comunitat jueva de la Ferrara dels anys trenta, i la
famosa Una jornada particular
d’Ettore Scola. Del francès traduí Kean.
Adaptació de l’obra d’Alexandre Dumas de Sartre i Per un sí o per no
de Nathalie Sarraute. També col·laborà en la traducció castellana de La pell de brau i Primera història d’Estherde Salvador Espriu. El 1983 l’editorial La Galera li encarregà la
traducció d’En Jim Botó i en Lluc el
maquinista de Michael Ende. Malgrat ser pedagoga, fins aleshores sempre
havia traduït teatre. Després d’aquell primer contacte com a recreadora de literatura
infantil, en vingueren molts altres. Féu accessible al públic jove català tota
la màgia i el misteri que destil·len les obres de Max Bolliger, Jindra Capek,
Sally Cedar, Dagmar Chidolue, Michael Ende, Barbara Gehrts, Maria Gripe, els
germans Grimm, Janosch, Peter Härtling, Irina Korschunow, Othmar Franz Lang,
Mira Lobe, Boy Lornsen, Lois Lowry, Christine Nöstlinger, Otfried Preussler,
Tilman Röhrig, Edith Schreiber-Wicke, Mark Twain i Stépan Zavrel. Traduir és
també un intent fallit de suplantar un text originari en una altra llengua que,
com apuntava la mateixa Serrallonga, “va lligat a la història de cada poble”.
Al llarg de la seva carrera la traductora de Brecht, com sovint l’anomenaven,
va rebre diversos guardons de reconeixement, entre els quals destaquen la Creu
de Sant Jordi (1989), el premi Ciutat de Barcelona (1992) i el Nacional de les Arts
Escèniques (1993). Ja jubilada, a vuitanta-quatre anys, començà a estudiar rus
pel plaer de llegir Txèkhov en la seva llengua originària. Abans de morir,
treballava en la traducció d’un llibre de poemes d’Anna Akhmàtova i en la peça
dramàtica Peer Gynt d’Ibsen.
[Pilar Godayol]
BÖLL, Heinrich
El pa dels anys joves. Barcelona:
Edicions 62, 1965
RICHTER, Hans Peter
El meu amic Friederich. Barcelona:
Edicions 62, 1965.
BRECHT, Bertolt
La bona persona de Sezuan. Barcelona:
Aymà, 1966.
BASSANI, Giorgio
El jardí dels Finzi-Contini. Barcelona:
Aymà, 1967.
LUKÁCS, György
Goethe i el seu temps. Barcelona:
Edicions 62, 1967.
BÖLL, Heinrich
Casa sense amo. Barcelona: Edicions 62,
1970.
BÜCHNER, Georg
La mort de Danton. Mataró:
Robrenyo, 1976.
BÜCHNER, Georg
Leonce i Lena: comèdia. Mataró:
Robrenyo, 1977.
DÜRRENMAT, Friedrich
Ròmul el gran. Barcelona: IT / Edicions el
Mall, 1983.
ENDE, Michael
En Jim Botó i els tretze salvatges. Barcelona: La Galera, 1983.
ENDE, Michael
En Jim Botó i en Lluc el maquinista. Barcelona: La Galera, 1983.
LANG, Othmar Franz
Encara queden fantasmes. Barcelona:
La Galera, 1983.
GOETHE, Johann Wolfgang
Urfaust. Barcelona: UB, 1983.
TWAIN, Mark
El príncep i el captaire. Barcelona:
La Galera, 1983.
BOLLIGER, Max
La cançó del pastoret. Barcelona: Cruïlla, 1984.
BRECHT, Bertolt
Baal. Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny. El casament dels petits
burgesos. Barcelona: Edicions de 1984, 1984.
CAPEK, Jundra
Un infant és nat. Barcelona:
Cruïlla, 1984.
CEDAR, Sally
L’uniforme maleït. Barcelona: Cruïlla, 1984.
GRIPE, Maria
La filla de l’espantall. Barcelona: Cruïlla, 1984.
LOBE, Mira
El fantasma del palau. Barcelona:
Cruïlla, 1984.
LOBE, Mira
L’Ingo i el dragó. Barcelona: Cruïlla, 1984.
MOZART, Wolfgang Amadeus
La flauta màgica. Barcelona:
TL, 1984.
SCOLA, Ettore
Una jornada particular. Barcelona:
GC / Pòrtic, 1984.
ZAVREL, Stepán
L’avi Tomàs.Barcelona: Cruïlla, 1984.
BRECHT, Bertolt
Galileo Galilei. La “Courage” i els seus fills. Barcelona: Edicions de 1984, 1985.
BÜCHNER, Georg
Woyzeck. A: Georg Büchner i Imre Madách.Teatre. Barcelona: Edicions 62, 1985.
KORSCHUNOW, Irina
Iaga i l’homenet de la flauta. Barcelona: Cruïlla, 1985.
MOZART, Wolfgang Amadeus
La flauta màgica. Barcelona:
TL, 1985.
RÖHRIG, Tilman
Quan la Tina marraneja. Barcelona:
Cruïlla, 1985.
SARTRE, Jean-Paul
Kean. Adaptació de l’obra d’Alexandre Dumas. Barcelona: Edhasa, 1985.
SCHREIBER-WICKE, Edith
El dia que l’Anton no hi era. Barcelona:
La Galera, 1985.
CEDAR, Sally
Alerta, un dinosaure! Barcelona:
Cruïlla, 1986.
FOSTER, E. M.
Una habitació amb bona vista. Barcelona:
Proa, 1986.
GRIMM, Jacob i Wilheim
La caputxeta vermella i altres contes. Barcelona: La Magrana, 1986.
JANOSCH,
En Joanet Capdestopes i l’indi invisible. Barcelona: Cruïlla, 1986.
LANG, Othmar Franz
La casa del pont. Barcelona:
La Galera, 1986.
LOBE, Mira
Berni. Barcelona: Cruïlla, 1986.
NÖSTLINGER, Christine
Estimada Susi, estimat Paul. Barcelona: Cruïlla, 1986.
PIRANDELLO, Luigi
El difunt Mattia Pascal. Barcelona:
Proa, 1986.
PREUSSLER, Otfried
Hörbe, el del gran barret. Barcelona: Joventut, 1986.
PREUSSLER, Otfried
Hörbe i el seu amic. Barcelona:
Joventut, 1986.
SARRAUTE, Nathalie
Per un sí o per un no. Barcelona:
GC / Pòrtic, 1986.
SCHREIBER-WICKE, Edith
Hola, em dic Mulp! Barcelona: La Galera, 1986.
WEDEKIND, Frank
El despertar de la primavera. Barcelona:
Edicions de 1984, 1986.
CLARK, Brian
El dret d’escollir. Barcelona:
GC / Pòrtic, 1987.
DÖBLIN, Alfred
Berlin Alexanderplatz. Barcelona:
Edicions de 1984, 1987.
GRIMM, Jacob i Wilheim
El tambor i altres contes. Barcelona: La Magrana, 1987.
HOUSTON, James
Urpa llarga. Una aventura àrtica. Barcelona: Pirene, 1987.
LOWRY, Lois
Anastàsia Altravegada. Barcelona:
Aliorna, 1987.
LOWRY, Lois
Anastàsia Krupnik. Barcelona:
Aliorna, 1987.
LOWRY, Lois
Anastàsia, pregunta-ho al psicoanalista. Barcelona: Aliorna, 1987.
NÖSTLINGER, Christiane
Estimada iaia, la teva Susi. Barcelona:
Cruïlla, 1987.
NÖSTLINGER, Christiane
Històries de Franz. Barcelona: Cruïlla, 1987.
SCHNITZLER, Arthur
La ronda. Barcelona: IT / Edicions el Mall, 1987.
BRECHT, Bertolt
El senyor Puntila i el seu criat Matti. A: Teatre. Barcelona: Edicions
62, 1988.
CHIDOLUE, Dagmar
La història de la Pätti. Barcelona:
Cruïlla, 1988.
COLE, Adrian
El somni dels gegants. Barcelona:
Pirene, 1988.
DURRELL, Gerald
El paquet parlant. Barcelona: Alfaguara, 1988.
GEHRTS, Barbara
No en podem parlar mai més? Barcelona:
Cruïlla, 1988.
HANDKE, Peter
Insults al públic i altres peces parlades. Barcelona: IT, 1988.
KORSCHUNOW, Irina
Pèl moixí. Barcelona:
Cruïlla, 1988.
LOBE, Mira
El fantasma del palau. Barcelona:
Cruïlla, 1988.
MORGENSTERN, Susy
Alibí o l’escapada. Barcelona:
Pirene, 1988.
COPI,
Una visita inoportuna. Barcelona:
GC / Pòrtic, 1989.
DÖBLIN, Alfred
L’assassinat d’un botó d’or. Barcelona:
Destino, 1989.
HÄRTLING, Peter
Aquest era el Hirbel. Barcelona:
La Galera, 1989.
LOBE, Mira
L’Ingo i el drago. Barcelona:
Cruïlla, 1989.
LORNSEN, Boy
La llebre de la mitja orella. Barcelona:
Joventut, 1989.
SCHEFFLER, Ursel
Fu, el drac vermell. Barcelona: Cruïlla, 1989.
DÖBLIN, Alfred
Els de Lobenstein van a Bohèmia. Barcelona:
Destino, 1991.
LOWRY, Lois
Les coses de la Carolina. Barcelona: Aliorna, 1991.
MOZART, Wolfgang Amadeus
La flauta màgica. Barcelona:
L’Avenç, 1991.
BOWLES, Jane
A la glorieta. Barcelona: Pagès, 1992.
BRECHT, Bertolt
Vida d’Eduard II d’Anglaterra. A: Teatre
complet I. Barcelona: IT, 1998.
BRECHT, Bertolt
Els set pecats capitals dels petits burgesos. A: Teatre complet II. Barcelona: IT, 2001.
,
Homenatge a Carme Serrallonga. Assaig del Teatre15 (1999).
MAÑÉ, Lourdes; HERRERA, María Dolores
“De la traducció teatral. Parlant amb Carme
Serrallonga”. Quaderns de Traducció i
Interpretació 5/6 (1985), p. 159-179.