Eduard-Josep Verger i Hervàs (Carlet, Ribera Alta, 1949). Poeta i crític literari. Va fer estudis de dret i de filosofia i lletres. Autor de diversos llibres de poesia, és corrector i traductor a la Diputació de València. Del 1979 al 1981 va dirigir la revista literària Cairell. Posteriorment, va publicar una àmplia Antologia dels poetes valencians en tres volums (1983-1988). El 1987 va rebre el premi Cavall Verd de traducció per una tria de Poemes de l\'hongarès d’Attila József, versió executada a quatre mans amb Kálmán Faluba. Dos anys més tard, va acostar un llibre de poemes de Jean Tardieu, Una veu sense ningú, autor que va retrobar el 1991, amb un llibre de records, Vénen a buscar el senyor Jean. D’un dels fundadors del surrealisme, Paul Eluard, va traduir-ne una de les obres més rellevants, Capital del dolor. A l\'últim, s\'ha interessat pel primer gran llibre de poesia de Yves Bonnefoy, Del moviment i de la immobilitat de Douve. També ha publicat en diverses revistes versions de poemes esparsos de Mallarmé i de poetes hongaresos contemporanis com Sándor Petofi, György Somlyó i Ferenc Szónyi. En el terreny de l’assaig, ha traslladat del castellà un estudi polític de Rafael Lluís Ninyoles i, del francès, un clàssic pedagògic de Denis Diderot. Ha traduït al castellà Estudios sobre historia medieval(1987) de Pierre Guichard i una selecció de Poesías (2004) de Joan Roís de Corella^↑. [Annacris Mora i Figuera]